El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp

 

La divisió administrativo-territorial de Catalunya:
panoràmica històrica i estat de la qüestió

NOTES

 

Pol Sureda

 

Notes

  Un altre canvi destacable afectà l'adscripció comarcal de la Fenolleda Rossellonesa,  contrada fronterera entre la Fenolleda occitana i el Rosselló català, constituïda pels cinc municipis de la Tor de Triniac, Cassanyes, Bellestar de la Frontera, Montalbà del Castell i Trevillac, el parlar fronterer dels quals sembla que en els darrers segles ha basculat cap a la definició catalana. La primera edició de la GEC havia inclòs la Fenolleda Rossellonesa en el Rosselló, amb criteris sobretot lingüístics; des de la segona edició és considerada part integrant de la Fenolleda, amb criteris sobretot historicistes.

2  Tot ampliant treballs de Pau Vila, Joan Soler i Riber enumerà aqueixes propostes en la taula adjunta a l’article “comarca” de la GEC (vol. 5, 1973). Caldria afegir-hi, encara, el projecte del Servei Geogràfic de la Mancomunitat (1919), tret a la llum per Francesc Nadal en llur contribució a la miscel·lània d’homenatge a Lluís Casassas (1993).

3 Vegeu també La gènesi de la divisió territorial de Catalunya: edició de documents de l’Arxiu de la Ponència (1931-1936), a cura d’Enric Lluch i Oriol Nel·lo (Diputació de Barcelona, 1984).

4   Els debats esdevinguts sota el franquisme i durant la Transició han estat recopilats per Enric Lluch i Oriol Nel·lo en El debat de la divisió territorial de Catalunya: edició d’estudis, projectes i documents (1939-1983) (Diputació de Barcelona, 1984).

5   Val a dir que, des d'inicis dels anys vuitanta, abans i després d'aquestes lleis, el debat sobre la divisió territorial del Principat ha anat arrossegant-se esporàdicament, entre voluntat científica i rebentades estrictament partidistes. Els models avançats divergeixen força. En un extrem hi hauria les municipalies rupturistes de Lluís Casassas i Joaquim Clusa (1981), que ignoren voluntàriament l'experiència acumulada del país i opten per potenciar determinats aspectes de l'statu quo. En l'altre, la interessant regionalització de Joan Rebagliato (1989), que, tot actualitzant l'esperit de la Ponència del 31, respecta les comarques existents i proposa agrupar-les en regions remodelades.

6  D’aquest projecte, tenen gran interès la voluntat regionalitzadora (ens supracomarcals); la tendència a fixar autèntics corònims regionals (en comptes de designacions secament burocràtiques), bé que, sembla, limitant-se a assumir legislació anterior (el Pla Territorial General de Catalunya de 1995); el reconeixement de certes comarques ben reals, però obviades fins avui; la proposta de distribució competencial entre municipis, comarques i regions; i la proclivitat a la supressió dels enclavaments. Són, com a mínim, molt discutibles, el nombre, delimitació i designació de les regions; el criteri tecnocràtic i  ultrafuncionalista amb què hom pretén modificar la delimitació de múltiples comarques, reduir dràsticament el nombre de municipis i alterar força termes municipals, sense demanar-se gaire per la motivació històrica de llur configuració ni per la voluntat i percepció dels veïns; i, més encara, la filosofia que sembla presidir tot el projecte, en una línia que –entre denúncies de tota “sacralització”-- podria decantar-se a mantenir la divisió administrativo-territorial en revisió contínua, cosa que n’impossibilitaria cap funció socialment referencial ni vertebradora. Finalment, dues opcions terminològiques importants presenten encuny característicament dipatriòtic: la renúncia apriorística al terme regió en profit de vegueria, escudant-se en la “terminologia europea” (de la UE); i el bateig dels òrgans de govern regional com a diputacions, en un maridatge impossible entre òptica nacional catalana (tradició antiprovincial) i espanyolisme administratiu (que els autors, és clar, consideren “arrelat a Catalunya”). No hi manca tampoc la nota expressament regionalista, com ara el corònim “Catalunya Central” aplicat no pas a la regió de Tortosa, sinó a la de Manresa-Vic.

7   Juan Piqueras i Joan Carles Membrado han enumerat aqueixes propostes en col·laboracions a la Geografia de les comarques valencianes (vol. 7, 1995) i a la Geografia general dels Països Catalans (vol. 7, 1996), així com en un article publicat a Cuadernos de geografía (núm. 58, 1995).

8  Codis comarcals: MB, els Ports de Morella i la Tinença de Benifassà; BM, el Baix Maestrat; AM, l'Alt Maestrat; PA, la Plana Septentrional, el Pla de l'Arc i la Tinença d'Alcalatén; PE, la Plana Meridional i la Serra d'Espadà; CM, el Camp de Morvedre i les Valls de Segó; CL, el Camp de Llíria i la Calderona; QT, el Pla de Quart, Torrent i Catarroja; HV, l'Horta de València; RB, la Ribera Baixa de Xúquer; RC, la Ribera Central de Xúquer; RA, la Ribera Alta de Xüquer; XR, Xàtiva, la Costera de Ranes i la Vall de Montesa; VA, la Vall d'Albaida; GV, l'Horta de Gandia i la Valldigna; DP, el Marquesat de Dénia i les Valls de Pego; MG, la Marina i la Vall de Guadalest; MA, Mariola-Benicadell-Aitana; XC, Xixona i la Foia de Castalla; VM, Vinalopó Mitjà; HA, l'Horta d'Alacant; CE, el Camp d'Elx.  

9  Bé que no seria publicada en bloc fins al 1970 (Nomenclàtor geogràfic del País Valencià, opuscle aparegut anònimament), aquesta proposta es popularitzà ràpidament en ésser aplicada a la GEC des de l’inici (1968) i assumida per altres obres emblemàtiques com L’estructura econòmica del País Valencià (1970), el mapa nacional d’Antoni Bescós (2a ed., 1971) i la Gran enciclopedia de la Región Valenciana (1er vol., 1972).

10  En concret, Faió era inclòs en la Ribera d’Ebre; Nonasp, Favara i Maella, en la Terra Alta. La comarcalització de Cahner/Soler per a la GEC (1968) ratificarà aquest punt.

11  La Vall de Benasc, considerada aragonòfona per alguns autors (Sanchis Guarner, Badia i Margarit, Moll, Haensch, Veny) i catalanòfona per d'altres (Alvar, Babia, Castellanos), consta dels set municipis de Benasc (aragonès Benás), Bissaürri, Castilló de Sós, Gia, Saünc, Sessué i Vilanova d'Éssera.

12  Avui sembla haver-hi acord general a considerar Llubí integrada al Pla de Mallorca (i no ja en es Raiguer), així com Alaró i Mancor de la Vall incloses en es Raiguer (i no ja a Tramuntana). Un dels punts que recull el Mapa 16 dista del consens general: la supressió de la comarca de les Badies de Gregal (denominació que consideraríem preferible a la impracticable "Badies del Nord-Est" de Barceló). 

13  Sembla, però, que el mapa de Bescós tingué una primera versió del 1951; així mateix, consta que entre els mapes de l’exposició itinerant del Diccionari Alcover-Moll (1951-1956) n’hi havia un de “comarques històriques”, igualment d’àmbit pancatalà: vegeu Lupescu, Ferran. “Francesc de B. Moll, cartògraf: la cartografia lingüística en l’obra de Moll”. Llegir, núm. 41 (2003), p. 19-24.  Un altre precedent fóra el nomenclàtor de municipis adjunt a El que s’ha de saber de la llengua catalana (1a ed., 1954), de Joan Coromines, on els municipis eren agrupats en regions històrico-fàctiques i subagrupats en comarques; però l’autor no hi comarcalitzà la Franja fins al 1970.

14  En la divisió territorial principatina de 1936, la regió “de Reus” era constituïda per les comarques de la Conca de Barberà, el Baix Camp, el Priorat i la Ribera (d’Ebre); la regió “de Tarragona”, per les comarques de l’Alt Penedès, el Garraf, el Baix Penedès, el Tarragonès i l’Alt Camp. En desestimar la primera d’aqueixes regions, la GEC refonia totes dues en la regió “de Tarragona”, exceptuant-ne la Ribera d’Ebre, que passava a la regió “de Tortosa”, així com el bloc penedesenc (Alt Penedès, Garraf  i Baix Penedès), que passava a la regió “de Barcelona”.

15   L'aire general d'improvisació maldestra és confirmat, encara, per les taules estadístiques en què s'estrenava aquesta reestructuració (segon suplement d'actualització --volum 26-- de la 2a ed., 1998, p. 556-575): en la llista de comarques i municipis, els del sector franjolí de l'Alta Ribagorça s'havien esfumat juntament amb Faió, Nonasp, Favara i Maella; en engiponar els canvis, hom havia oblidat d’incloure aquests municipis en les comarques reestructurades, de manera que no figuraven llistats enlloc, esvaïts, potser, en algun replec d’aquesta història lamentable. 

 

TAULA 

0. Introducció

1. Comarcalització de les regions històrico-fàctiques

1.1. Catalunya Nord

1.2. Principat

1.3. País Valencià

1.4. Franja de Ponent

1.5. Mallorca i altres territoris 

2. Comarcalització unitària de l'àmbit nacional i regionalització del país

3. Algunes qüestions pendents

Notes


Desembre del 2003

Pàgina principal