El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp

 

Les relacions amoroses de George Sand

 

Miquel López Crespí

 

La vida sentimental i amorosa de George Sand ha estat un dels aspectes de l'escriptora que sovint ha servit perquè els sectors més reaccionaris de la societat provassin de desvirtuar la seva obra literària. Però estudiada de forma objectiva, aquesta part de la vida de Sand és un dels aspectes més interessants de l'autora que ens ocupa. Cal dir per endavant que són pocs els autors que han analitzat els motius i l'origen del tarannà revolucionari, quant als costums amorosos, de la baronessa Dudevant. Josep Maria Quadrado liquida la qüestió amb el conegut article "A Jorge Sand. Vindicación" publicat a La Palma el 5 de maig de 1841 on defineix a l'escriptora d'aquesta manera: "Jorge Sand es la mas immoral de los escritores, y Madame Dudevant la mas inmunda de las mugeres".

André Maurois en la seva Léila: la vida de George Sand defineix la baronessa Dudevant, en l'aspecte sexual, com una malalta frígida i d'aquí intenta explicar les fracassades provatures amoroses del personatge.

Per a Jean Chalon, autor de la biografia titulada George Sand, Aurore Dupin és, senzillament, una ferotge i forassenyada nimfomaníaca que consumeix homes i dones talment una bèstia desfermada i sense cap altre objectiu en la vida que no sigui el sexe. Les novel·les de Sand, la seva nombrosa correspondència, serveixen a Chalon per aportar "proves" i més "proves" per a donar suport a la seva tesi.

Cliff Howe, en el seu llibre Amantes y libertinos (Barcelona, Plaza y Janés, 1963), tampoc no aporta res de nou. L'autor es limita a donar-nos el llistat d'amants, reals o imaginaris, de George Sand, amb un comentari afegit que no va més enllà del que sempre han dit d'Aurore Dupin els sectors conservadors de la societat francesa. Per tant, ben igual del que s'esdevenia amb el llibre de Jean Chalon, Amantes y libertinos no ens serveix de gaire cosa, si de veritat volem aprofundir en el món amorós de George Sand i de la societat francesa del XIX.

Qui més s'apropa a copsar la sensibilitat amorosa de Sand potser és Belinda Jack, una destaca especialista en literatura francesa, graduada per la Universitat de Kent i doctora per la Universitat d'Oxford. Pensam que en l'obra George Sand de Belinda Jack sí que es poden trobar indicis per a poder esbrinar l'autèntica personalitat amorosa de Sand. I, també, amb aportació d'algunes troballes documentals poc conegudes, ens permet desmitificar molts dels homes que tengueren relació amb Aurore Dupin. És precisament Belinda Jack la que ens forneix una curiosa informació referent a la possible homosexualitat d'un dels "homes" de Sand: Michel de Bourges. També ens dóna a conèixer l'extracte d'algunes cartes molt reveladores d'un Chopin de vint anys alhora que descobreix trets ben especials de Musset.

A partir d'aquesta documentació ens hauríem d'acostumar a pensar, sense que això sigui cap demèrit ni molt manco per a l'obra i la vida de Sand i Chopin, Musset o Mérimée, Listz o Michel de Bourges que, en les reaccions que George Sand establí al llarg de la seva vida, no tot era el que semblava en un primer moment. Per aclarir el que vull dir especificaré que: no tot eren "conquestes" d'una dona àvida de mascles ni, menys encara, Sand era cap nimfomana insatisfeta. El problema per a copsar la personalitat de Sand és molt més profund i qui, com Josep Maria Quadrado quedi tan sols amb la ximpleria de "la más immunda de las mugeres" no haurà entès res de la complexa personalitat d'una dona essencial per a copsar el romanticisme europeu del dinou.

A tall d'exemple, i només com a mostra d'aquesta complexitat existencial, podem analitzar el que ens diu Belinda Jack de la relació Sand-Michel de Bourges (pàg. 264): "Altra volta, l'us metafòric de la noció d'incest, d'homosexualitat, es va suggerir per a descriure la relació de Michel amb Sand. Aquest va escriure que sempre havia imaginat l'autora de Lélia i de Cartes a un viatges 'com un al·lotet, un infant poeta al qual faria fill meu" (traducció de l'autor de l'article).

En relació amb Chopin, Belinda Jack torna a publicar uns fragments d'una carta de Sand al seu amic Grzymala prou coneguts i que poden servir per a entendre el tipus d'amistat existent entre ella i Chopin. Belinda Jack escriu: "La naturalesa celestial de Chopin es convertí, emperò, en allò que Sand suposava tebior en qüestions d'intimitat física". I en la carta que comentam, Sand diu a Grzymala: "Sembla [Chopin] menysprear, com tot creient, la grosseria humana i envermelleix davant les temptacions que ha sentit; pateix imaginant que el nostre amor pugui restar tacat a conseqüència d'una rauxa passional. (...) ¿Qui ha estat la desafortunada dona que li ha deixat aquestes impressions referents a l'amor físic? ¿Potser tengué una amant indigna d'ell?".

Belinda Jack reprodueix també, com hem indicat una mica més amunt, alguna de les cartes escrites per Chopin al seu amic Titus Woiecxowski en les quals podem trobar afirmacions d'aquesta mena: "Estimadíssima vida... (...) no tenc a ningú altre"; "T'estim i t'esper afaitat" o "ets l´única persona que estim"... i, com aquestes, moltes altres declaracions semblants.

Tot plegat ens confirma en la hipòtesi que ja han explicat molts d'investigadors quan diuen que, essencialment, la relació entre George Sand i Frederic Chopin era, com sovint va escriure l'escriptora, més que res una relació "filial". I, en efecte, en la seva anada i estada a Mallorca, Sand, es va haver d'encarregar dels dos fills reals, Maurice i Solange, i del "fill adoptiu" malalt: Chopin.

Tot això resta confirmat en aquella famosa carta a Albert Grrzymala en la qual, per a sortir al pas de les acusacions que li fan alguns amics de tractar malament Chopin, l'escriptora es defensa dient: "Fa set anys que visc com una verge amb ell i amb els altres. (...) Ja sé que hi ha gent que m'acusa, uns d'haver-lo cansat amb la violència dels meus sentits i altres d'haver-lo fet desesperar amb les meves extravagàncies. (...) He arribat fins al martiri".

Ens podem imaginar ben bé aquest "martiri de verge". Sand, ho sap tothom, no és una santa. Hi ha prou documentació per a saber com viu d'intensament les relacions i amoroses amb els respectius amants... quan aquestes funcionen de veritat. Una prova són algunes cartes de la correspondència amb Michel de Bourgues. A diferència de les relacions amb Jules Sandeau, Pagello, Leroux o Chopin, la intensitat de la relació que manté amb Michel de Bourgues, entrebanca, per un temps, el treball literari de l'escriptora. En carta que reprodueix Belinda Jack en el capítol "La notòria mare de Maurice", Sand escrivia: "El meu cos resta desfet per un altre cansament terrible, però deliciós: encara tenc cops arreu" (traducció de l'autor de l'article). Finalment és Michel Bourgues qui dóna llargues a les relacions amb George Sand. Sembla no poder suportar la tensió emocional que li produeix el tarannà absorbent de l'escriptora, terriblement possessiva quan viu una experiència amorosa que ella considera satisfactòria, sigui del tipus "filial", com la que té amb Chopin, o sigui de tipus físico-passional com la que manté amb Bourgues.

Sand, casada als disset anys amb un ric pagès inculte, Casimir Dudevant, lluita aferrissadament per aconseguir la seva llibertat emocional i econòmica. No endebades, amb la seva lluita per la llibertat de la dona, esdevé una referència per al modern feminisme en haver estat una de les primeres que, amb els seus escrits i amb la seva pràctica personal, va lluitar activament per tal que fossin reconeguts els drets de la dona.

La relació d'"amors provats" de George Sand, amb tota la complexitat que hem puntat més amunt, va des del seu primer amor parisenc, l'escriptor Jules Sandeau, fins a Michel Borgues, passant per Prosper Mérimée, Gustave Planche, Alfred De Musset, Pietro Pagello, Felicien Mallefille, Pierre Leroux...

Pel que fa a les relacions amb Chopin, el pròleg de Jaume Vidal Alcover a Un hivern a Mallorca (Ciutat de Mallorca, Editorial Moll, 1993) i el llibre d'Aránzazu Miró Aquell hivern de Chopin a Mallorca (Ciutat de Mallorca, El Far, 2000) ens poden ser de molta utilitat. Mentre que l'obra de Fernando Díaz-Plaja George Sand y Fréderic Chopin (Barcelona, Plaza y Janás, 1999) no aporta res que no hagin dit ja altres autors.

I és precisament la complexitat de la vida sentimental de Sand que també hem tractat de reflectir en El darrer hivern i en Corambé: el dietari de George Sand. Precisament en aquesta darrera novel·la, en el capítol "Patricis i plebeus", quan la protagonista, a Nohant, després de la desfeta de la Comuna de París, reflexiona sobre la seva vida, escriu: "M'he refugiat en la literatura, en la correspondència amb Flaubert, en la família, cercant flors i pedretes, fent confitura... No crec que la humanitat pugui regenerar-se mitjançant la violència. Per això no he estat mai jacobina: republicana; sí; partidària de Robespierre, no. O potser ho he oblidat i amb la vellesa hagi arribat també la desmemòria. Sovint deixam de banda el que no volem recordar. Hi ha parts de la nostra existència que van desapareixent sense que quasi ni ens n'adonem. De Fourier m'interessava la seva visió de les relacions amoroses, la possibilitat de crear un món basat en la fraternitat universal. Estimar com a sistema precís per a bastir una humanitat nova; no amagar mai els sentiments personals; rompre la repressió sentimental bastida damunt dos mil anys de fariseisme romà; fer una obra d'art amb els maons que formen la teva sang i els teus nirvis: una gran festa amb la vida de cada un de nosaltres! Construir la llibertat amb el cos. No reprimir els sentiments, les pulsions amoroses. Finir per sempre més amb el sentiment de culpabilitat que el cristianisme ha inculcat en els homes i les dones. Ser lliure per primera vegada, respirar d'una manera diferent, saber que mai més no haurà grisor entre les persones perquè l'amor serà universal i es reproduirà i augmentarà reencarnació rere reencarnació fins arribar a l'estat suprem de perfecció del qual parlen els llibres més antics de la Xina i de l'Índia".

"La possibilitat de crear un món basat en la fraternitat universal", "estimar com a sistema precís per a bastir una humanitat nova". Vet aquí la veu de Sant-Simon, de Prosper Enfantin i, més que res, de Fourier. Hauríem d'estudiar, entre moltes altres obres, el famós llibre de Dominique Desanti titulat Los socialistas utópicos (Barcelona, Anagrama, 1973) per a copsar amb tota la seva força el complicat món ideològic, cultural i polític dels revolucionaris del segle XIX i, sobretot, dels francesos. Ho hem escrit en un altre article: George Sand, com a representat "exemplar" dels romàntics francesos de la generació de 1830, és més santsimoniana i fourierista que no pas "socialista", malgrat que en la seva època fos blasmada amb aquests adjectiu i amb el de "comunista".

Quan George Sand s'independitza del seu home i cap a l'any 1831 s'instal·la en la seva daurada bohèmia parisenca, al costat de Jules Sandeau, la capital de França viu el caliu de tots els experiments polítics, personals i ideològics que porten, primer, a la revolucions de juny de 1830, de 1848 i, posteriorment a la Comuna de 1871. Però el París amb el qual s'identifica Sand és el d'aquest "socialisme" cristià que prova d'experimentar mitjançant les seves relacions humanes. Es tracta d'aconseguir, amb l'amor, la "fraternitat universal" i el "regne del bé damunt la terra" que somnien els romàntics de l'època.

L'any 1831 Sand té vint-i-set anys. I, per al santsimonisme, que és la "moda" cultural i política del moment, els debats sobre la "fraternitat universal" , el "món del demà" i l'"home i la dona nous" tan sols es poden aconseguir a través de l 'assoliment de la igualtat entre els sexes i la repartició cristiana de la riquesa. La lluita contra la concepció familiar burgesa, contra el clericalisme i en favor d'una autèntica "revolució sexual" és la qüestió de moda entre aquesta generació de romàntics de vint i trenta anys entre els quals, amb la seva vestimenta d'home i les seves botes militars clavetejades, es mou, com el peix dins l'aigua, George Sand.

Parlant de Charler Fourier, Dominic Desanti escriu en Los socialistas utópicos: "Fue adepto [Fourier] de la liberación de la mujer ('la extensión de los privilegios de las mujeres es el principio general de todos los progresos sociales'), pero no le bastava una reforma económica y se atrevió a atacar los prejuicios sexuales, lo que ni Marx ni Engels osaron hacer. El amor, 'la más bella de las pasiones, la pasión divina, y la que mejor nos identifica con Dios', és víctima de la 'imbécil civilización' que solamente ha sabido 'imaginar el último de los lazos, la unión forzosa, la de la pareja'. No obstante 'el culto de la voluptuosidad habría encajado maravillosamente con la moderna filosofía'. Ni los mismos masones han osado 'introducir a las mujeres en sus ceremonias' y conseguir por medio del libertinaje 'un poder invencible'. Él reconoce, antes de que lo hiciera Freud, que 'el hombre és bisexuado': 'Si es evidente que la integridad del cuerpo humano exige dos cuerpos diferentes (un hombre y una mujer), ¿debemos extrañarnos de que a integridad del alma exija 2 ó 2.000 almas distintas?'".

Ens a d'extrañar la identificació de Sand amb la "cultura" amorosa fourierista del moment? Sand, per origen i per posició de classe, baronessa amb casal que produeix rendes, malgrat que hagi de proletaritzar-se literàriament per a pagar les seves despeses, era més sensible als cants santsimonians i fourieristes que als marxistes i comunistes de debò.

En El darrer hivern i especialment en Corambé: el dietari de George Sand (vegeu el capítol "Patricis i plebeus"), el lector pot trobar algunes reflexions de George Sand al respecte. La protagonista de la novel·la diu: "Marx és massa simplista. Divideix de forma mecànica la humanitat entre homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i vassalls, burgesos i proletaris. Pensa, de forma equivocada, que la lluita entre uns i els altres a través de la història per aconseguir determinats objectius econòmics (un bocí més de pa, terra, la propietat de les fàbriques...) és el que dóna sentit a l'existència. Afirma, de forma dogmàtica, talment com molt abans ho havia fet Babeuf, que quan hagi una perfecta igualtat econòmica ja no existiran les guerres, ni la fam, ni les injustícies... La lluita permanent entre les classes socials és la fórmula màgica que empra per a bastir un món nou.

'Vaneau hi està ben d'acord amb aquestes teories que no deixen espai per a la voluntat individual, per al destí que hom pugui anar bastint amb la seva lliure determinació. No em parlem de la mística de les reencarnacions com a sistema de perfeccionament de l'individu! Em consideraria boja si li anàs a predicar damunt l'esperit, la teoria de les passions o la lliure voluntat de les persones!

'Mai no m'agradà Marx. Parlar d'una ciència, d'una 'objectivitat' existent per damunt la voluntat dels homes i les dones, no em convenç. Que l'economia, sigui la base d'interpretació de la societat és completament irreal. Des de sempre ens hem mogut per impulsos, per passions. Jo mateixa, quan pens en el que ha estat la meva vida, només hi constat pulsions, instants plens de plaer o de dolor. No tendria sentit res del que he fet o he deixat de fer si hagués estat tan sols una partícula de l'univers moguda per l'interès econòmic. Creure que tot és mogut per pels diners, per interessos materials? És massa absurd. No entenc aquest amor per teories tan simplistes en gent que sembla assenyada".

Com a exemple de l'ambient de "revolta" personal del moment podem llegir una nota treta d'un article que dia 12 de gener de 1832 Mme. Duveyrier va publicar en Le Globe. Aquest article (aleshores Sand just arribada a París tenia vint-i-vuit anys) sembla escrit per algun dels militants de la "Sexpol" de Reich en temps de la República de Weinar cridant a l'alliberament sexual de les classes populars, o per alguna miliciana del 36, abans que fossin confinades a tasques d'infermeria i cuina.

Diu l'article: "Veurem el que mai s'ha vist sobre la Terra! Es veurà els homes i les dones units per un amor sense precedents i sense qualificatius, ja que es desconeixerà la fredor i la gelosia; els homes i les dones es lliuraran a diverses persones de forma simultània sense deixar d'estimar-se l'un a l'altre, com a parella. La dona serà, al contrari, un àpat diví que guanyarà en magnificència tant per la quantitat com per la selecció dels convidats".

És la concepció que té una Sand de l'amor. Una Sand que comença a escriure i ser famosa. Llibertat de la dona, independència sentimental i experimentació lliure de les capacitats de l'estimació per a bastir un món nou des de la fraternitat. Alguns estudiosos s'ha estranyat de les constants ruptures amoroses de Sand, però l'escriptora, després de la desgraciada experiència matrimonial, no perdonarà mai ni la vulgaritat ni la més mínima provatura de fermar-la amb cadenes com en les relacions sentimentals establertes per la llei.

La influència cultural dels fourieristes i santsimonians és immensa. Uns dels propagandistes més actius de la "nova religió amorosa", Prosper Enfantin (1796-1864), dedicà tota la seva vida a la lluita per l'"alliberament de la dona" i dóna impuls a tota una sèrie de comunes o "falansteris". Arribà a tenir més de quaranta mil seguidors i, finalment, a partir de 1832, va ser perseguit pel Govern a causa dels problemes d'ordre públic que produïen les seves predicacions contra la "tirania matrimonial", malgrat que no participàs en els esdeveniments revolucionaris de juny de 1830.

El desconeixement d'aquest món fourierista que viu en l´època del naixement de la I Internacional i de l'anarquisme, de les primeres organitzacions obreres socialistes i comunistes, un món ple d'utòpics partidaris i partidàries de l'amor universal per a aconseguir el nou món i l'home i la dona noves fa que, sovint, no s'entengui el llenguatge metafòric emprat moltes vegades per Sand en les seva correspondència amorosa. Les paraules "àngel", "déu", "pare", fill", "comunió divina" i molts de semblants són reproducció literal del llenguatge de Fourier en el seu Le Nouveau monde amoureux. Quan defineix diversos tipus de relació amorosa, Fourier parla de la "unió angelical", els "trons d'harmonia", els "incentius amorosos que premiaran els sentiments transcendents", "la filantropia amorosa", l'"autenticitat de la parella angèlica", la lluita contra "els sistemes amorosos exclusius", el "progrés social i la gelosia", "els atractius de l'engany i el secret", "el sentit religiós i amistós de l'amor", "les desventures de la vulgaritat", l'"amor en sèrie angèlic", "la lliure possessió", "els nous plaers dels àngels"... i així fins al'infinit.

Malgrat el desig, la força de voluntat amorosa, la clara voluntat del que vol i desitja, marquen les relacions de Sand amb tants d'homes i dones, mai no podrem copsar la seva personalitat, les inesperades reaccions davant els seus amants, sinó aprofundint en el que era la "cultura" del seu cercle d'amics, el món d'on bevia intel·lectualment i emocionalment per a viure i escriure.

Mallorca, George Sand i Frederic Chopin
George Sand i la Comuna de París
Les relacions amoroses de George Sand
Ressenyes


Agost del 2004

Pàgina principal