El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp

 

Consciència nacional catalana i realitat nacional catalana

Bloc A. Tesis sobre el procés d'alienació de la consciència nacional catalana i la consegüent fragmentació perceptiva

Pol Sureda

1. Entre les classes populars, el procés d'alienació de la consciència nacional catalana (francesització/espanyolització ideològica) s'inicia amb el triomf de la revolució burgesa (1789, 1833) i avança a mesura que cristal·litza el model burgès de nació i quan l'Estat passa a necessitar una aquiescència activa dels ciutadans, enmig de l'esclat dels mitjans de comunicació, de la relativa universalització de l'ensenyament primari, etc.

2. Aqueixa alienació de la consciència nacional és combatuda en un grau considerable al Principat --i, en part, a Mallorca--, la qual cosa hi relativitza la penetració de l'espanyolisme i, alhora, divulga i densifica progressivament una consciència nacional pròpia i moderna.

3. En aquell estadi històric, pertocava a la burgesia l'organització general del moviment nacional; i tan sols alguns sectors de la burgesia principatina tenien algun tipus de projecte nacionalitari més o menys autoctonista. Ara bé: la burgesia catalanista del Principat renuncia des del primer moment a actuar a la resta del país. Per això, els altres territoris catalans resten inermes davant la contínua ofensiva imperialisto-etnocida de l'Estat, i són incapaços de contrarestar-la, perquè les classes populars manquen de mitjans d'autodefensa col·lectiva i perquè les burgesies territorials estan lligades a l'Estat per interessos nacionals i de classe. La resistència ideològica només s'hi dóna entre minories conscienciades i força actives, però mancades de poder i d'influència social. Llur missatge, interceptat per l'Estat, per les classes dominants i pel "sentit comú establert", no ateny les masses. Aquestes, doncs, manquen d'una conscienciació i d'una infrastructura desalienadores, i, alhora, són víctimes de l'alienació imposada i insuflada pertot.

4. L'alienació de la consciència nacional en cadascuna de les regions històrico-fàctiques de Catalunya (Catalunya Nord, Principat, Franja de Ponent, Illes, País Valencià, l'Alguer) té aquest origen i aquest sentit, i és per aquest cúmul de raons que aqueixa alienació és relativament menys pronunciada al Principat, històricament.

5. No existeix cap "personalitat regional", ni menys encara nacional, pròpia i privativa que identifiqui cada regió històrico-fàctica presa separadament i que la individualitzi envers les "personalitats regionals", igualment inexistents, de les altres regions històrico-fàctiques. No pretenem pas que la realitat nacional catalana sigui territorialment homogènia ni compacta. Allò que existeix, i allò que estructura territorialment la realitat nacional catalana, és una sèrie de personalitats regionals pròpiament dites que responen a les regions reals, àmbits identitaris immediatament inferiors al nacional i immediatament superiors al comarcal. Les regions reals són diferents de les regions històrico-fàctiques i d'àmbit territorial menor que aquestes; de fet, les regions històrico-fàctiques, actuant com a demarcacions administratives de l'Estat, sovint trossegen artificiosament les regions reals. El que succeeix és que, per inèrcia, per irreflexivitat, per alienació o per niciesa, hom amalgama les personalitats regionals d'un marc administratiu determinat i la resultant es pren com a "personalitat valenciana", o "principatina", etc. L'orgull territorialitzat dels regnes medievals és una pista falsa.

6. La caracterització separada de cada regió històrico-fàctica no deriva pas d'una pretesa personalitat específica, sinó, bàsicament, del seu tipus específic de subordinació a l'Estat. El principal fet diferencial de cada regió històrico-fàctica no és altre que el tipus específic de desarmament històric del poble davant l'onada imperialisto-etnocida (francesitzadora/espanyolitzadora) efectuada sobre la fragmentació provincianitzadora del marc nacional, amb l'acumulació de conseqüències que això comporta en les actituds del poble; conseqüències que són percebudes alienadament com a manifestacions de peculiaritats de tal o tal territori.


Bloc A. Tesis sobre el procés d'alienació de la consciència nacional catalana i la consegüent fragmentació perceptiva

Bloc B. Tesis sobre el "doble patriotisme" i el consegüent regionalisme

Bloc C. Tesis sobre la consciència nacional catalana al País Valencià i sobre el "fet diferencial valencià"


Agost del 2001

Pàgina principal