El talp
web alternatiu

http://www.racocatala.cat/eltalp

 

Consciència nacional catalana i realitat nacional catalana

Bloc B. Tesis sobre el "doble patriotisme" i el consegüent regionalisme

Pol Sureda

1. La burgesia catalana del sud de la frontera és espanyolista per opció històrica conscient esdevinguda estructural.

2. En el cas del Principat i, en part, de Mallorca, al si de la burgesia catalana hi ha sectors sensibles a la realitat nacional catalana de què formen part. Aquests sectors no poden trencar amb l'espanyolisme, però tampoc no volen renunciar del tot a la catalanitat. Atrapats en aquesta esquizofrènia, desenvolupen el "doble patriotisme" com a superstructura autojustificativa. [Nota: "doble patriotisme" = "Visca Catalunya!, ¡Viva España!"; "Catalunya és una nació d'Espanya"; "els catalans i els altres espanyols...", etc.]

3. Així doncs, el "doble patriotisme" caracteritza la burgesia catalanista i té caràcter estructural al seu si. Dit altrament: el catalanisme burgès no parteix de la consciència nacional catalana, sinó del "doble patriotisme".

4. Llastat pel "doble patriotisme", el catalanisme burgès només pot ésser regionalista, tant territorialment com políticament; és a dir, està llastat per un doble regionalisme.

5. El catalanisme burgès és estructuralment regionalista des del punt de vista territorial, és a dir, només pot funcionar regionalitzadament: l'assumpció del conjunt nacional exigiria un esforç desalienador que menaria a una clarificació tendencialment rupturista, tan inassumible i incòmoda per a la burgesia com per al seu Estat nacional estranger. Per tant, ha de reduir el marc de referència autòcton a la regió històrico-fàctica de què es tracti.

6. El catalanisme burgès és estructuralment regionalista des del punt de vista polític, és a dir, quant als objectius polítics de fons: renuncia d'antuvi a la independència, que trencaria l'Estat de què és patriota i a què està estructuralment lligada per interessos de classe.

7. En aquells territoris on hi ha catalanisme burgès, el "doble patriotisme" i el doble regionalisme poden ésser i són insuflats en sectors populars per dues vies: a) com a barreja irreflexiva entre l'alienació estatalista i la consciència popular de catalanitat; b) per influència ideològica de la burgesia catalanista.

8. Tot plegat explica les profundes limitacions ideològico-polítiques que ha patit al llarg del segle XX el moviment nacional català majoritari, de carràcter popular. Aquest, tot i partir d'una consciència i d'una voluntat autènticament nacionals, tot i ésser nacionalista, i no pas regionalista, ha caigut històricament en dos errors principals: a) sovint no ha trencat conseqüentment amb el "doble patriotisme" (ni que hagi estat de manera inconscient); b) ha desenvolupat una acció (autonomisme regionalitzat) llastada per la doble regionalització (concepte diferent del de doble regionalisme, i que ja havíem definit a les Notes per a una història nacional-popular de Catalunya): regionalització territorial (intervenció separadament en cada regió històrico-fàctica, en comptes de politització del marc nacional) i regionalització política (autonomisme en comptes d'independentisme). [Puntualització important: a Catalunya Nord, al País Valencià i a Menorca, el moviment nacional català té aquestes mateixes característiques, però amb un punt de partença molt diferent: no ha de trencar amb el regionalisme, sinó amb l'estatalisme integral (francesisme/espanyolisme sense afegitons autòctons altres que merament folklòrics); per això mateix, ha de cremar etapes, amb un voluntarisme exemplar que li dóna un caràcter radical en el seu context]

9. El bilingüisme (com a pràctica social i com a ideologia compensatòria) constitueix el caire sociolingüístic del "doble patriotisme", del doble regionalisme i de la doble regionalització; i viceversa: el "doble patriotisme" i companyia constitueixen l'aspecte político-ideològic del bilingüisme.

10. És simptomàtic que en contextos (cronològics o territorials) precaris en autoestima nacional col·lectiva el "doble patriotisme" adopti una forma descarnada que explicita la jerarquització subjacent entre allò que és aliè, però preferent i essencial, i allò que és propi, però subordinat i prescindible. Exemple valencià: "[Constate] La diferència de criteris entre els trovadors valencians, que al lloar les glòries de nostre antic Reine, no aspiren a restablir-lo, en dany de la unitat espanyola, i els trovadors catalans, --molts d'ells si no tots-- que treballen per l'autonomia de Catalunya" (Teodor Llorente, 1884). Exemple nordcatalà: "Bons amics, no puc parlar sense gran emoció de la meva gran pàtria que és França, perquè per nosaltres rossellonesos França és la primera dins lo cor" (Horaci Chauvet, 1920).


Bloc A. Tesis sobre el procés d'alienació de la consciència nacional catalana i la consegüent fragmentació perceptiva

Bloc B. Tesis sobre el "doble patriotisme" i el consegüent regionalisme

Bloc C. Tesis sobre la consciència nacional catalana al País Valencià i sobre el "fet diferencial valencià"


Agost del 2001

Pàgina principal