Pere Abelard (Pierre Abélard)


Esquema de la filosofia medieval
Escolasticisme

El filòsof i teòleg bretó Pere Abelard (1079-1142), el més gran pensador de l'escolàstica, es va fer cèlebre gràcies a l'ensenyament que dispensava a la muntanya de Santa Genoveva i al mite que envolta la seva passió amorosa per Eloïsa.







Nascut a Pallet, a Bretanya, Abelard va marxar de casa per estudiar a Loches amb el filòsof nominalista francès Roscelin, després a París, amb el filòsof francès realista Guillem de Champeaux. Crític ardent dels seus mestres, Abelard va començar a ensenyar a Melun, a Corbeil i, el 1108, a París. Va adquirir ràpidament una gran celebritat a través d'Europa com a professor i intel·lectual. El 1117, Eloïsa, la neboda de Fulbert, canonge de la catedral de Notre-Dame de París, va esdevenir la seva alumna.

De l'amor d'Eloïsa i Abelard va néixer un infant batejat Astrolabi. Els dos enamorats es van casar en secret i Abelard va persuadir Eloïsa de pronunciar els seus vots a l'abadia dels benedictins de Saint-Argenteuil. Fulbert, que havia condemnat la relació amorosa, va ser apaivagat un poc pel casament, però va acabar creient que Abelard havia abandonat Eloïsa a l'abadia i el va fer castrar. Aleshores la parella es va separar: Eloïsa es va retirar a Argenteuil abans d'esdevenir, uns deu anys més tard, abadessa del Paraclet, mentre que Abelard va pronunciar els vots a l'abadia de Saint-Denis-en-France, a París.

El primer llibre que va publicar Abelard, un tractat sobre la Trinitat (Theologia summi boni, 1121), va ser condemnat a les flames pel concili de Soissons, reunit el mateix any. Constret per la crítica a abandonar Saint-Denis-en-France, Abelard va fundar la capella i l'oratori del Paraclet prop de Nogent-sur-Seine. El 1125, va ser elegit abat al monestir de Saint-Gildas-de-Rhuis, on va compondre la seva autobiografia Historia calamitatum (Història de les meves tribulacions, 1132). És en aquesta època que comença la seva relació epistolar amb Eloïsa: aquest intercanvi de cartes ha esdevingut un clàssic de la correspondència amorosa.

L'any 1140, sant Bernat, aleshores abat de Claravall, el qual jutjava perillosa la influència del pensament d'Abelard va ordenar al concili de Sens i al papa Innocent II de condemnar Abelard per l'escepticisme i el racionalisme dels seus escrits i del seu ensenyament. Anant a Roma per apel·lar contra la seva condemnació, Abelard va acceptar l'hospitalitat de Pere el Venerable, gran abat de Cluny, i hi va restar diversos mesos.

Abelard va morir en un priorat cluniacienc prop de Chalon-sur-Saône. El seu cos va ser transportat al Paraclet i Eloïsa, morta el 1164, va ser enterrada al seu costat. El 1817, els dos cossos van ser aplegats en una sola tomba al cementiri del Père-Lachaise a París.

La vida romàntica d'Abelard eclipsa sovint la importància del seu pensament. Tanmateix, va ser un dels més grans pensadors de l'edat mitjana. Per l'interès que dedicava a la discussió dialèctica, Abelard es va inscriure en el solc del filòsof i teòleg del segle IX Joan Escot Eriúgena, i va prefigurar el filòsof escolàstic Tomàs d'Aquino. La important tesi dialèctica d'Abelard segons la qual la veritat ha d'ésser obtinguda pesant amb molta cura tots els aspectes de cada qüestió és presentada en Sic et Non (Pro i contra, 1123). L'obra d'Abelard enunciava igualment la influència grandiosa de la filosofia d'Aristòtil, més aviat que no pas la de Plató, sobre la teologia.

Abelard va rebutjar fermament les teories del realisme filosòfic extrem, i va refusar d'admetre que els universals tenen una existència independent fora de l'esperit. Segons Abelard, universal és un terme funcional que expressa totes les imatges associades a aquest mot dins l'esperit humà. Aquesta posició no assenyala pas nominalisme, perquè Abelard afegeix que les idees a partir de les quals es forma la imatge i a les quals hom dóna un nom universal, tenen una certa semblança o natura comuna. La seva teoria constitueix una etapa decisiva vers el realisme moderat de Tomàs d'Aquino, però no arriba pas a explicar la manera com es formen les idees.

Abelard va marcar la història de l'ètica, especialment per la tesi segons la qual tot acte ha d'ésser jutjat per la intenció d'aquell que actua, al moment que actua.

A més a més de les seves nombroses obres de moral, de teologia i de dialèctica redactades en llatí, Abelard va escriure igualment poemes i himnes.

http://fr.wikipedia.org/wiki/Pierre_Abélard
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/hist4d64.htm