Albert Magne (saint Albert le Grand)


Esquema de la filosofia medieval
Esquema de la filosofia islàmica
Escolasticisme


El filòsof Albert Magne (1200-1280), va ser anomenat Doctor Universalis a causa dels seus coneixements en ciències naturals. Nascut a Lauingen (Suàbia), originari d'una família noble de militars, és cèlebre per haver introduït la ciència i la filosofia gregues i àrabs en el món medieval.




Mentre estudiava a Pàdua el 1223, Albert es va apassionar pels ideals de l'orde dels dominicans fundat tot just deu anys més aviat. Ordenat prevere a Alemanya, hi va ensenyar abans de tornar a la universitat de París on va esdevenir mestre de teologia el 1245, i va ocupar tot segut una de les càtedres de teologia dels dominicans. Tomàs d'Aquino va ser un dels seus primers estudiants. Professor, prelat i predicador influent, va viatjar a través de tota l'Europa occidental, va ser nomenat provincial i, de 1260 a 1262, bisbe de Ratisbona, abans de retornar a l'ensenyament i la recerca.

Albert va jugar un paper determinant en l'assimilació de la filosofia d'Aristòtil per l'escolàstica medieval i en el renovament de les ciències naturals. A l'inici del segle XIII, un conjunt d'obres filosòfiques i científiques, quefins aleshores desconeixien els filòsofs i teòlegs occidentals, va suscitar una efervescència intel·lectual entre els escolàstics. Aquestes obres, redactades en llatí, extretes de les traduccions àrabs de les obres d'Aristòtil, estaven assortides de comentaris d'autors àrabs, especialment d'Avicenna i Averrois. En conjunt, presentaven una aproximació estrangera als escolàstics formats per l'Església els quals no coneixien d'Aristòtil sinó la lògica, tal com aquesta havia estat ensenyada i interpretada al llarg dels segles per l'Església en la tradició d'Agustí d'Hipona i del neoplatonisme.

Albert va estendre les seves recerques als fenòmes naturals i va llegir amb interès les obres científiques d'Aristòtil. Les va estudiar, les va comentar i quan esqueia les va contradir sobre la base de les seves pròpies observacions. Va redactar obres d'una gran originalitat i, segons el filòsof anglès Roger Bacon, la seva autoritat era a l'època comparable a la del mateix Aristòtil. El seu Tractat de l'ànima (1255) representa una de les grans temptatives per fer accessible Aristòtil als clergues. Albert hi va estudiar el principi de l'ànima sota les seves relacions amb les facultats intel·lectuals, o encara l'ànima vegetativa i sensitiva sota les seves relacions amb l'intel·lecte. Afirma que la potència "intel·lectiva" (les facultats racionals) es troba separada de l'essència de l'ànima i del cos, i de les facultats d'aquest. Fa la crítica de la concepció platònica de les idees i adopta la teoria de l'emanació d'Avicenna.

Com a teòleg, va oferir una síntesi original del corrent aristotèl·lic i dels seus prolongaments en al-Farabi, Avempace i sobretot Avicenna. En la seva Summa theologiae (1270), Albert va intentar de reconciliar l'aristotel·lisme i els ensenyaments cristians: va afirmar que la raó humana no pot contradir la revelació, però va defensar el dret del filòsof de penetrar els misteris divins.

Albert va ser beatificat el 1622 i el 1931 el papa Pius XI el va canonitzar i el va proclamar doctor oficial de l'Església. El 1941, el papa Pius XII el va fer el patró de tots els estudiants de ciències naturals. L'Església celebra la seva festivitat el 15 de novembre.

http://www.cosmovisions.com/AlbertGrand.htm
http://pages.sbcglobal.net/mace/AlbertusMagnus.html
http://fr.wikipedia.org/wiki/Albert_le_Grand