al-Farabi


Esquema de la filosofia medieval
Esquema de la filosofia islàmica
Escolasticisme


Abu Nasr Muhammad al-Farabi (872-950), filòsof hel·lenitzant del món islàmic, va intentar apuntalar la fe sobre la raó, i va afirmar la primacia de la veritat filosòfica sobre la revelació. Per a ell, les veritats filosòfiques eren universals, contràriament a les creences de les religions.




Després d'haver estudiat la lògica aristotèl·lica, després alexandrina, la gramàtica, les matemàtiques, la música i la filosofia, al-Farabi s'instal·la a la cort de Sayf al-Dawla, sobirà hamdanida d'Alep, que l'acull en una cort de lletrats. Al-Farabi és un dels primers pensadors musulmans a comentar i a transmetre al món àrab les doctrines de Plató i d'Aristòtil que, segons ell, són idèntiques (Síntesi de les opinions dels dos savis). Per aquesta raó, al-Farabi serà anomenat el "segon mestre", ja que el primer havia estat Aristòtil. La seva influència serà considerable sobre els filòsofs musulmans ulteriors com Avicenna, Avempace i Averrois.

Al-Farabi, la cosmologia del qual porta la marca del neoplatonisme de Plotí, suposa un Ésser suprem, Déu, l'U sense causa, d'on es desprén allò múltiple del qual procedeix la creació. L'U crea el món pel sol exercici de l'intel·lecte, i d'ell procedeixen les "causes segones", que generen al seu torn cadascuna un intel·lecte. Aquest procés es repeteix de l'U fins als diferents nivells de l'Univers i fins als elements, i finalment, passant per formes cada cop més complexos, fins a l'Home (De l'intel·lecte).

L'Home, el sol a ésser dotat d'una "facultat parlant", ha d'ésser alliberat de la matèria per tal d'atènyer l'"l'intel·lecte acquirit", darrer estadi que cerca el savi, i pel mitjà del qual rep la revelació. Per tant, dins el sistema d'al-Farabi, el savi serà profeta, el qui posseeix a la vegada intel·ligència i imaginació, i el qui sabrà desvelar als homes del comú les veritats intel·ligibles.

Ell és així el qui serà capaç de guiar-los vers la felicitat. Al-Farabi atorga així a la teoria política força més atenció que qualsevol altre filòsof musulmà, i adopta, en el Llibre del govern de la ciutat, el sistema platònic de la República i de Les Lleis: el savi esdevé cap de la Ciutat, ciutat virtuosa que corona el sistema farabià.

Al-Farabi va formular l'ideal d'una religió universal, de la qual totes les altres religions existents serien l'expressió simbòlica. És l'autor d'una centena d'obres, la majoria de les quals han estat perdudes, com els seus comentaris d'Aristòtil. D'altres obres han subsistit solament en la seva traducció en llatí medieval. Ultra els seus escrits filosòfics, va compilar un catàleg de ciències, primera temptativa musulmana de sistematització del coneixement humà. També va contribuir a la teoria musical en el seu Gran llibre de la música.

http://www.cosmovisions.com/Alfarabi.htm