Al-Gazzali (Algatzell)


Esquema de la filosofia medieval
Esquema de la filosofia islàmica
Escolasticisme


Abu Hamid ibn Muhammad al-Gazzali (1058-1111), filòsof i teòleg musulmà, va fer una contribució essencial a l'evolució de l'islam.


Nascut a Tus (antiga Pèrsia, avui l'Iran), al-Gazzali, conegut igualment sota el nom llatinitzat d'Algatzell, va ensenyar, de 1091 a 1095, jurisprudència a la universitat Nizamiga de Bagdad sota la protecció del visir Nizam al-Mulk. Després de l'assassinat d'aquest darrer pels ismaïlites, al-Gazzali va compondre obre de polèmica contra aquesta secta i va renunciar al seu càrrec. Confirmat en la seva fe, es va separar del seu escepticisme inicial per a convertir-se al sufisme. Dervitx errant durant deu anys, va acceptar una nova càtedra a Nishapur, que va abandonar tanmateix poc després per retirar-se definitivament a Tus.

al-Gazzali va relatar el seu combat interior -i la solució religiosa a la qual ell va arribar finalment- a Error i Alliberament, obra mestra que va ser comparada a les Confessions d'Agustí d'Hipona. Dins la Revivificació de les ciències religioses, va presentar la seva concepció unificada de la religió, que integrava elements que provenien de tres fonts considerades fins aleshores com a contradictòries, a saber: la tradició musulmana, l'intel·lectualisme de la filosofia grega i el misticisme sufí. Alguns consideren encara aquesta obra com el més gran llibre de teologia escrit mai per un musulmà, sobrepassat solament per l'Alcorà. Amb L'objectiu dels filòsofs i La incoherència dels filòsofs, al-Gazzali va refutar les tesis neoplatòniques d'altres filòsofs musulmans (especialment les d'Avicenna), que rebutjaven les doctrines religioses ortodoxes com ara la creació, la immortalitat de l'ànima i la providència divina.

El gran mèrit d'al-Gazzali va ser d'aportar les formes de la dialèctica grega a les idees islàmiques, però sense sotmetre la teologia a la filosofia.

http://www.cosmovisions.com/Ghazali.htm