Ambròs (saint Ambroise)


Esquema de la filosofia medieval
Els pares de l'Església

Sant Ambròs (339-397) és un dels més insignes Pares de l'Església i un dels quatre primers Doctors de l'Església Catòlica.







Va néixer a Trèveris (avui a Alemanya) i es va educar a Roma en una noble família (son pare havia estat prefecte de la Gàl·lia). Ambròs va estudiar lleis, va ingressar a l'administració pública i, cap a l'any 370, va ser nomenat magistrat consular de Ligúria, amb seu a Milà. La seva amabilitat i saviesa li van fer guanyar-se l'estima i l'afecte de la gent. Va ser nomenat bisbe de Milà l'any 374. Des d'aquest càrrec va defensar les esglésies de Milà contra la introducció de l'arrianisme i va convèncer l'emperador romà Teodosi I el Gran perquè fes penitència pública per ordenar la matança dels rebels de Tessalònica.

Ambròs és a més conegut com l'amic comprensiu de santa Mònica, mare de sant Agustí d'Hipona, a qui va acollir al si de l'Església l'any 387. És el sant patró de Milà; la Biblioteca Ambrosiana d'aqueixa ciutat va rebre aquest nom en el seu honor. Entre els seus escrits destaquen nombrosos tractats exegètics i un tractat de moralitat cristiana. Va compondre també molts himnes, alguns dels quals encara es conserven. La seca festivitat es commemora el 7 de desembre.

Ambròs va néixer a Trèveris l'any 339 i va morir a Milà el 397. Format a Roma, va iniciar el seu cursus honorum com a advocat del prefecte del pretori a Sírmium (365), d'on ràpidament va passar a consularis (governador), de la Ligúria i de l'Emília (370), i va residir a Milà, on, a la mort del bisbe Auxenci, va ser aclamat com el successor, tot i que solament era  catecumen. Un cop acceptada la seva elecció, va ser consagrat (374). La seva tasca pastoral va superar els límits diocesans, va intervenir activament en la defensa dels bisbes catòlics contra candidats arrians, i en la supressió dels darrers vestigis d'arrianisme a Occident enfrontant-se amb l'emperador, que volia fer-li lliurar als arrians les dues basíliques milaneses més grans. La seva intervenció prop de l'emperador va impedir que fos col·locada novament al Senat l'Ara Victoriae (384). Un seguit d'enfrontaments amb l'emperador van culminar en la penitència pública que Ambròs va imposar a Teodosi perquè aquest havia ordenat la matança dels habitants de Tessalònica, revoltats contra el prefecte.

Entre les seves obres exegètiques, de tendència al·legòrica, cal remarcar l'Hexaemeron, sobre els sis dies de la creació, i també el tractat De officiis ministrorum (391), rèplica cristiana a l'homònima de Ciceró. En les obres dogmàtiques és generalment tributari dels pares de l'església grecs i aporta aspectes nous a la mariologia. És autor de dues obres de caire litúrgic, que equivalen a les catequesis baptismals: el De mysteriis i el De sacramentis. El conjunt de la seva obra pastoral i doctrinal li ha valgut l'ésser considerat un dels quatre grans pares occidentals i doctor de l'església catòlica.

http://www.cosmovisions.com/Ambroise.htm