Anaxàgores (Anaxagore)


Esquema de la Filosofia antiga
Empèdocles
Leucip
Demòcrit

Anaxàgores (c. 500 aC - 428 aC) va introduir la noció de nous (“pensament” o “raó”) en la filosofia dels orígens; els seus predecessors havien estudiat els elements (terra, aire, foc, aigua) com a realitat darrera.

 

 

Anaxàgores va néixer a Clazòmenes (Anatòlia). Va ser el primer pensador que es va establir a Atenes (c. 480 aC), més tard un destacat centre filosòfic. Van ser alumnes seus l'estadista Pèricles, el dramaturg Eurípides, i potser també Sòcrates. Després d'haver ensenyat a Atenes durant prop de trenta anys, Anaxàgores va ser empresonat sota l'acusació d'impietat en suggerir que el Sol era una pedra calenta i que la Lluna procedia de la Terra. Després se'n va anar a Jònia (Àsia Menor) i es va establir a Làmpsac (una colònia de Milet), on va morir.

Anaxàgores va explicar la seva filosofia en la seva obra Peri physeos, però sols han perdurat alguns fragments dels seus llibres. Defensava que tota la matèria havia existit en la seva forma primitiva com a àtoms o molècules; que aquests àtoms, nombrosos fins a l'infinit i infinitament petits, havien existit des de l'eternitat; i que l'ordre que va sorgir al principi d'aquest caos infinit d'àtoms diminuts era efecte de l'actuació d'una intel·ligència eterna (nous). També considerava que tots els cossos són simples agregacions d'àtoms; així, una barra d'or, acer o coure es compon d'inconcebibles partícules diminutes del mateix material.

Anaxàgores marca un gran punt de retorn en la història de la filosofia grega; Aristòtil va adoptar la seva doctrina del nous, i la seva interpretació sobre els àtoms va preparar el camí per a la teoria atomista de Demòcrit.

La filosofia d’Anaxàgores

Anaxàgores va ser anomenat el Nous, és a dir, la raó, l’esperit. Ell caracteritza l’efervescència racionalista de la societat atenesa del segle V aC.

D’acord amb Anaxàgores, els elements primordials, les substàncies primeres, existeixen en nombre infinit. Ell les anomena homeomeries. No es tracta pas doncs de l’arkhé únic dels filòsofs milesis, ni dels quatre elements d’Empèdocles, sinó de partícules en nombre infinit, les quals difereixen entre elles per la forma, el color i el gust. Tampoc no es tracta d’àtoms, perquè l’àtom és per definició indivisible i perquè Anaxàgores rebutja el buit, indispensable per a la teoria atomista. Cada cosa conté en ella mateixa totes les espècies de substància, encara que una d’elles predomina.

A l’origen, les homeomeries es trobaven amuntegades sense empaquetar en un caos. Una força organitzadora, el nous (la intel·ligència) comunica un moviment giratori, concèntric i continu a la matèria. Allò semblant s’uneix a allò semblant, i s’organitza el món segons forces mecàniques, la qual cosa significa que el nous no és pas una providència. Després del primer moviment, tot s’explica mecànicament. El nous és intel·ligència, en la mesura que no existeix pas per atzar, però no té res a veure amb Déu.

Cada cosa posseeix a més a més de les seves característiques principals les seves contràries. Per exemple, si la neu és blanca, també conté, tanmateix, alguna cosa de la negror. Allò semblant també cerca el seu contrari.

"Tots els éssers que tenen una ànima son moguts per la intel·ligència". Aquesta intel·ligència existeix en quantitat més o menys gran segons els éssers. Les mateixes plantes en posseeixen una perquè tenen vida i també sensibilitat. La sensació és produïda pel contrast: hom percep el fred per contrast amb la calor, per exemple. Els altres són masses incandescents de natura idèntica a la dels cossos terrestres (Recordem que a l’època hom creia que els astres eren déus, d’on prové l’acusació d’ateisme que va sofrir Anaxàgores).

Els homes van néixer d’allò humit per néixer tot seguit els uns dels altres. Com que posseïen mans, van esdevenir els éssers més intel·ligents de l’univers.

http://www.cosmovisions.com/Anaxagore.htm