Anaximadre (Anaximandre)


Esquema de la Filosofia antiga
L'escola de Milet
Tales de Milet
Anaxímenes

Anaximandre (c. 611 aC - 547 aC) defensa que el principi a partir del qual es forma l'univers és l'apeiron, un principi material  com l'aigua, però indeterminat o indefinit, sense característiques qualitatives que el defineixen. D'aquest principi neixen quatre elements oposats:  fred–calor, sequedat–humitat. D'aquestes oposicions es creen les substàncies.





El filòsof, matemàtic i astrònom Anaximandre va néixer a Milet (península d'Anatòlia). Va ser deixeble i amic de Tales de Milet. És considerat el descobridor de l'obliqüitat de l'eclíptica, que és l'angle que formen el plànol de l'eclíptica i el plànol de l'equador celest. També és considerat com l'introductor del rellotge de sol a Grècia i el fundador de la cartografia.

La contribució més rellevant d'Anaximandre va ser elaborar la primera obra en prosa en relació al cosmos i als orígens de la vida, per la qual cosa també és anomenat com el fundador de la cosmologia. Concebia l'Univers com un nombre de cilindres concèntrics, dels quals el més exterior és el Sol, el del mig la Lluna i el més intern conté les estrelles. Dins d'aquests cercles es troba la Terra, sense base ferma i en forma de bombo. Anaximandre postulava una teoria de l'origen de l'Univers que defensava que aquest era el resultat de la separació de components oposats des de la matèria primària. Així, la calor es va moure cap enfora, separant-se del fred i, després, ho va fer allò sec d'allò humit. A més a més, Anaximandre defensava que amb el temps totes les coses tornen a l'element que les va originar.

Anaximandre de Milet va ser deixeble de Tales (Probablement del segle VI aC, 610-547 aC.) Aristòtil el considerava el primer filòsof estricte perquè és el primer que planteja el tema de la Phisis amb termes que van una mica més enllà de l'anàlisi de la matèria concreta. Amb Anaximandre la filosofia fa un segon pas més abstracte. És el primer autor que té una intuïció metafísica sobre l'Univers. Anaximandre va ser també un científic i descobridor, va construir un rellotge d'aigua (gnòmon). Va ser també el primer a mesurar el perímetre de la Terra a partir del moviment del Sol i va descobrir els solsticis i equinoccis. Hom li atribueix diversos tractats científics en prosa (dedicats a un petit grup de científics). Si escriu en prosa és perquè al seu moment ja existien petits grups de savis que es comunicaven entre ells. En el camp de la filosofia, Anaximandre planteja la qüestió de l'apeiron (allò indeterminat o indefinit). Kirk i Raven tradueixen apeiron com "allò indeterminat en l'espai" i ho remarquen així per insistir que l'apeiron és un principi indeterminat però físic.

Anaximandre és el primer a dir que l'arkhé no és un element físic concret (l'aire, aigua,..) sinó quelcom indeterminat com una certa potencialitat inscrita en les coses que pròpiament parlant no és matèria sinó la capacitat d'arribar a ésser matèria. Per això, Aristòtil el considerava el primer filòsof autèntic en la mesura que el concepte d'apeiron és un antecedent del concepte aristotèlic de potència (possibilitat d'arribar a ser, esdevenir, que tenen els éssers materials segons Aristòtil).

http://www.cosmovisions.com/Anaximandre.htm