Anselm de Canterbury (saint Anselme)



Anselm de Canterbury va néixer a Aosta el 1033 i va morir a Canterbury el 1109. Teòleg i filòsof, va viure la major part de la seva vida a França (del 1059 al 1093 a l'abadia de Bec, a Normandia) i a Anglaterra (arquebisbe de Canterbury des del 1093).

Les seves obres més importants són: Monologium (1077), Proslogion, De veritate, De libertate arbitrii, Cur Deus homo?, on tracta de justificar racionalment les principals veritats de la Revelació, d'acord amb la tesi que cal partir d'una fe viva que esperoni la raó a entendre allò que hom ja creu (fides quaerens intellectum). 

La seva originalitat ressalta sobretot en la famosa prova a priori de l'existència de Déu, coneguda posteriorment per argument ontològic, del Proslogion: «el qui en la seva ment té la idea de Déu, no pot negar-ne l'existència, perquè aquesta és una nota essencial al concepte de l'ésser suprem». La doctrina anselmiana de la veritat va ser concebuda com a rectitudo o conformitat de les coses. 


Sant Anselm (c. 1033-1109), teòleg, filòsof i Doctor de l'Església, va proposar una teoria sobre l'existència de Déu que encara avui es continua debatent.






Anselm va néixer a Aosta (nord d'Itàlia) en el si d'una família acomodada. El 1060 va ingressar al monestir benedictí de Bec (Normandia), on era abat el religiós i erudit Lanfranc. Quan, el 1070, aquest va ser nomenat arquebisbe de Canterbury pel rei d'Anglaterra Guillem I el Conqueridor, Anselm el va substituir al front del monestir. Durant aquests anys va aconseguir un gran prestigi pels seus coneixements i pietat, i els seus monjos el van animar que posés per escrit les meditacions en què basava els seus ensenyaments. D'aquesta manera va redactar Monologium (1077), en el qual, reflectint la influència d'Agustí d'Hipona, presentava Déu com l'Ésser més suprem i investigava sobre els seus atributs. Animat per l'acolliment que va tenir la seva obra, va continuar amb el seu projecte de comprensió de la cerca de la fe, i va acabar Proslogium (1078), on presentava el que al segle XVIII es va arribar a conèixer com l'argument ontològic de l'existència de Déu. Sostenia que fins i tot els qui dubtaven de l'existència de Déu haurien d'observar certa comprensió sobre el que dubtaven: és a dir, comprendrien Déu com un ésser  del qual no es pot pensar una miqueta més gran. Ja que és més gran existir fora de la ment que només a la ment, un escèptic que negués l'existència de Déu estaria incorrent en una contradicció, ja que estaria afirmant que és possible pensar en alguna cosa més gran que en un ésser del qual res més gran no es pot pensar. D'aquí que, per definició, Déu existeix.

La crítica bàsica a l'argument d'Anselm és que no es pot deduir l'existència fora de la ment de res, analitzant la seva definició. Ja en la seva època, el monjo Gauniló de Marmoutier va posar objeccions al seu raonament, com més tard ho farien Tomàs d'Aquino i Immanuel Kant. No obstant això, René Descartes, Baruch Spinoza, Gottfried Wilhelm Leibniz i alguns pensadors contemporanis han emès raonaments semblants.

El 1093, Anselm va ser cridat per a succeir Lanfranc com a arquebisbe de Canterbury. Des d'aquesta dignitat va participar en una època de grans conflictes amb Guillem II el Roig, successor de Guillem I el Conqueridor al tron d'Anglaterra, sobre la independència de l'Església del poder regi. Tant durant la seva estada a Anglaterra com en el seu posterior exili italià, Anselm va estar sempre enfrontat amb els poders seculars. Tot i això, va continuar les seves reflexions teològiques, escrivint Cur Deus Homo, un estudi sobre l'encarnació i crucifixió de Jesucrist com una forma d'expiació del pecat. El 1100, quan Enric I va heretar la corona anglesa, Anselm va tornar a Canterbury, i va ser posteriorment desterrat, de nou, a causa de les seves contínues controvèrsies amb el rei. Fins a 1106 no va tornar a Canterbury, on va viure fins el 2 d'abril de 1109, data de la seva mort.

L'església catòlica el va canonitzar l'any 1163 i el 1720 el va doctor de l'església. La seva festivitat se celebra el 21 d'abril.

http://www.cosmovisions.com/Anselme.htm
http://www.cosmovisions.com/scolastique.htm
http://fr.wikipedia.org/wiki/Anselme_de_Cantorbéry