Aristip de Cirene (Aristippe)

Esquema de la Filosofia antiga
Escola cirenaica

Aristip (435 aC - 355 aC), alumne de Sòcrates, és el fundador de l'escola cirenaica (del nom de la seva ciutat de naixement, Cirene). Aristip considerava que la "substància de la felicitat reposava en potència sobre el plaer". El seu hedonisme va influenciar Epicur.



En un període trasbalsat de la democràcia grega, Aristip, com Sòcrates, es va interessar en l'ètica. La seva filosofia s'inspira directament en les experiències de la seva vida. Malauradament, els seus escrits es van perdre; únicament en subsisteixen testimonis i sentències, sovint plenes d'humor. Plató i Diògenes van ser els seus adversaris.

 

Com que la seva naturalesa va portar Aristip a cercar els plaers dels sentits i a menar una vida fàcil, joiosa i brillant, i necessitava molts diners, el seu refus de tota adscripció política ("ni mestre ni esclau") el va dur a reivindicar un estatut d'estranger a Atenes, abans d'haver d'acceptar el d'exilat, consecutivament, segons que sembla, quan es va arruïnar. Però Aristip sabia adaptar-se a les circumstàncies amb pragmatisme. Per a ell, la llibertat individual es tradueix en el gaudi d'una vida agradable i s'inscriu en oposició a les obligacions interiors, que ell denuncia en un estit acusador amb ironia arrogant: els excessos dels plaers dels sentits –que es tornen contra ells mateixos (un bé pot esdevenir un mal)–, com ara l'amor immoderat per les riqueses, o les il·lusions.

 

Aristip considera que el "domini d'un mateix" és la font de l'autonomia, recolzada en l'educació i la cultura, i que les ciències de la natura i les arts aplicades poden fer-nos la vida més fàcil. Contra les especulacions idealistes platòniques, Aristip prefereix un coneixement sensitiu directe, més aviat que no pas ideic. EL seu mètode psicoterapèutic mostra que, per a ell, una idea no és sinó una idea (escepticisme): en una situació dramàtica, és la idea que hom se'n fa allò que és dramàtic. Per tant, el fet de substituir-la per una altra, de més favorable, presa segons un altre punt de vista, permetrà de viure i actuar evitant el dolor.



Aristip va fer nombrosos viatges i comerç. Així va descobrir que la comunicació i els intercanvis entre els homes són fonts d'enriquiment intel·lectual i financer.

La convivialitat i l'amistat són virtuts que va cultivar. No sembla pas que hagués manifestat cap interès pel que fa als déus, que va poder considerar com il·lusions, de la mateixa manera que el passat que ja no existeix o el futur que encara no existeix: solament compta viure "bé", dins l'efímer de l'instant present.

Una anècdota demostra bé l'oposició entre cínics i cirenaics. Diògenes rentava verdures. Veient arribar Aristip, li va dir: "Si t'acontentéssis amb les verdures, no et veuries obligat de fer la cort als tirans." Aristip li hauria contestat: "Si sabessis viure en la seva bona companyia, no et veuries obligat a menjar verdures".

http://www.cosmovisions.com/EcoleCyrenaique.htm
http://www.cosmovisions.com/Aristippe.htm