Averrois (Averroès)


Esquema de la filosofia medieval
Esquema de la filosofia islàmica
Escolasticisme


Averrois, filòsof, físic, jurista i teòleg àrab andalusí (Còrdova, 1126 - Marràqueix, 1198), va ser l'introductor del pensament aristotèlic a Occident, la seva figura ocupa un lloc d'honor en la història del pensament medieval.





Averrois defensava que les veritats metafísiques es poden expressar per dos camins: a través de la filosofia (segons pensaven Aristòtil i els seguidors del neoplatonisme) i a través de la religió (com es reflecteix en la idea simplificada i al·legòrica dels llibres de la revelació). Encara que de fet Averrois no va proposar l'existència de dos tipus de veritats (filosòfica i religiosa), les seves idees van ser interpretades pels pensadors cristians, els quals les van qualificar com “teoria de la doble veritat”.

Averrois va rebutjar el concepte de la creació del món “en el temps”, perquè mantenia que el món no té principi. Déu és el “primer motor”, la força propulsora de tot moviment, que transforma allò potencial en allò real. L'ànima individual humana emana de l'ànima universal unificada. Els amplis comentaris d'Averrois sobre les obres d'Aristòtil (encarregats per l'almohade Yussuf I) van ser traduïts al llatí i a l'hebreu, i van tenir una gran influència a l'edat mitjana, tant en l'Escolasticisme i la filosofia cristiana com entre els filòsofs jueus. La seva obra principal va ser Tahafut al-Tahafut (La destrucció de la destrucció), on rebatia una obra del teòleg islàmic Algatzell sobre la filosofia. També va ser autor d'escrits sobre medicina, astronomia, dret i gramàtica.  


Pel que fa a l'ensenyament de la filosofia, Averrois va defensar que les veritats són interpretades segons els coneixements propis de cada individu. Averrois, però, va ser un bon creient que va intentar de conciliar la fe amb la raó i, malgrat el que defensaven diversos alfaquins, va comentar les obres d'Aristòtil millor que cap dels seus predecessors. Entre l'extensa producció bibliogràfica d'Averrois cal esmentar el Kitab fasl al-magal ('El tractat decisiu'), on tracta de l'harmonia entre la religió i la filosofia, i Tahafut al-tahafut (el Destructio destructionis de la llatinitat), obra escrita per refutar el Taharfut d'Algatzell i objecte, també, d'una refutació posterior de Mustafà ibn Yusuf al-Brusawi (s XIV).

Averrois va dividir els seus comentaris a Aristòtil en comentaris majors, compendis i resums; són especialment notables el Tafsir ma ba'd al-tabi'a, o comentari major de la metafísica aristotèlica, i un comentari a la República de Plató, l'original del qual s'ha perdut; hom en conserva, però, la traducció hebrea de Semuel ben Yehudà de Marsella.

http://www.cosmovisions.com/Averroes.htm
http://fr.wikipedia.org/wiki/Averroès