Avicebró (Avicebron)


Esquema de la filosofia medieval
Esquema de la filosofia islàmica
Escolasticisme


El filòsof i poeta jueu andalusí Avicebró (1021-1058) és conegut igualment amb el nom de Solomon ben Yehuda ibn Gabirol.

Nascut a Màlaga, Avicebró va estudiar a Saragossa. Des de ben jove, va mostrar talents intel·lectuals i artístics remarcables. Tot i que la seva obra és repartida entre poesia i filosofia, ell desitjava dedicar-se exclusivament als valors espirituals.

Mekor Hayim ("Font de vida"), diàleg neoplatònic és la seva obra mestra. Escrita en àrab, va ser coneguda pels escolàstics de l'edat mitjana en la seva traducció llatina Fons vitae. Considerada com l'obra d'un filòsof cristià, la teoria de la universalitat de la matèria que presenta la va defensar Joan Duns Scot, i Tomàs d'Aquino la va atacar violentament. L'obra es compon d'un primer desenvolupament sobre la matèria, després d'un segon sobre la voluntat divina, i finalment una tercera part parla del coneixement de Déu. Avicebró parteix d'allò sensible per a accedir a allò espiritual, que es manifesta dins l'essència divina, i acaba per tant un recorregut invers al dels neoplatònics (que van de l'U vers allò sensible). L'originalitat d'Avicebró apareix igualment dins la seva concepció de la matèria, propera de la d'Aristòtil, però que ell situa a tots els nivells de l'ésser, fins i tot de l'intel·ligible.

El Fons vitae ha tingut poca influència sobre la filosofia jueva, però alguns afirmen que ha tingut un paper en el desenvolupament de la Càbala.

La poesia religiosa d'Avicebró, d'una gran profunditat, és coneguda sobretot gràcies a l'oda intitulada Keter malkhut "la Corona reial"), que s'acaba amb una confessió dels pecats, actualment integrada dins el ritual litúrgic jueu del Yom Kippur. La seva poesia seglar tracta de la natura i de l'amor i dóna una descripció de la seva mateixa vida. També va redactar en àrab un tractat sobre l'ètica, Perfecció de les qualitats morals.