Avicenna (Avicenne)


Esquema de la filosofia medieval
Esquema de la filosofia islàmica
Escolasticisme


El filòsof i metge persa Avicenna (980-1037) va ser conegut dins el món musulmà amb el nom d'Ibn Sina.

 

 


Nascut prop de Bukhara (actualment a l'Uzbekistan). Fill d'un funcionari de l'administració, Avicenna estudia medicina i filosofia a Bukhara. Als divuit anys, és nomenat metge de la cort del príncep de Bukhara. Exerceix aquest càrrec fins a la caiguda de l'imperi dels Samànides el 999, durant els catorze darrers anys de la seva vida, oficia en qualitat de conseller científic i mèdic del príncep d'Ispahan.

Considerat pels àrabs com un dels més grans filòsofs musulmans. Avicenna és una figura important de la medicina i de la filosofia. La seva obra, el Canon de la medicina, durant molt de temps manual de referència a l'Orient Mitjà i a Europa, constitueix una classificació sistemàtica i un resum del coneixement mèdic i farmacèutic del seu temps i de les èpoques anteriors. La primera traducció llatina d'aquesta obra data del segle XII; una versió hebrea va aparèixer el 1491, i una versió àrab, el 1593.

L'obra filosòfica més cèlebre d'Avicenna és Kitab al-Shifa ("el Llibre de la guarició"), sèrie de tractats sobre la lògica d'Aristòtil, la metafísica, la psicologia, les ciències naturals i sobre altres temes. La filosofia d'Avicenna reposa sobre una síntesi de la filosofia d'Aristòtil i del neoplatonisme. Seguint l'exemple de la major part dels filòsofs medievals, Avicenna nega la immortalitat de l'ànima individual, l'interès de Déu pels detalls, i la creació del món en el temps, tres punts capitals del pensament àrab dominant. L'hostilitat que van suscitar les seves opinions van valdre a Avicenna d'ésser el blanc principal de la campanya menada contra una filosofia semblant pel corrent dels teòlegs sunnites com al-Ghazali. No obstant això, la filosofia d'Avicenna va ser molt influent tot al llarg de l'edat mitjana.

http://www.cosmovisions.com/Avicenne.htm
http://fr.wikipedia.org/wiki/Avicenne