Guillem de Champeaux (Guillaume de Champeaux)


Esquema de la filosofia medieval
Escolasticisme

El filòsof escolàstic francès Guillem de Champeaux (c. 1050-1121) és cèlebre per la seva posició realista en la disputa dels universals.

 

Nascut a Champeaux, Guillem va estudiar a París amb Manégold de Lautenbach, amb Anselm de Laon i amb Roscelin a Compiègne. Després va esdevenir, cap al 1100, arquediaca de París on va ensenyar a l'escola episcopal. Va tenir per deixeble Abelard, el qual se li va oposar, fet que el va empènyer a retirar-se a l'ermita de Sant Víctor on la seva influència filosòfica i mística va ser decisiva. L'any 1113, va ser nomenat bisbe de Châlons-sur-Marne i, en aquesta qualitat, va combatre el casament dels clergues. Va morir poc de temps després que s'hagués retirat a Claravall.

La disputa dels universals la va posar el neoplatònic Porfiri de Tir al segle III a propòsit de la lògica d'Aristòtil: els filòsofs es demanaven aleshores si els gèneres i les espècies s'assemblen a una simple concepció de l'esperit i a mots (posició defensada pel nominalisme) o si aquests existeixen realment, si són de fet coses (interpretació representada pel realisme). Guillem va optar per la primera solució i Abelard per la segona. Abelard va presentar la crítica de Guillem en la seva obra Historia calamitatum.

Per a Guillem, només és real allò universal, que és una substància essencial, la mateixa en tot individu: l'Home és idèntic en Pere i en Pau. Els individus no són més que accidents: la individuació sols depèn dels accidents, no és essencial. Guillem defensava que les idees universals no són "pas després, sinó abans de les coses". Abelard, pel que fa a ell, tot i recolzar-se en el nominalisme de Roscelin, afirmava que no és pas l'universal allò que comparteixen Pere i Pau sinó la condició (estatus) d'Home.

Guillem va posar en obra una psicologia espiritualista de les facultats per la qual el coneixement s'opera en tres temps: d'antuvi per la visió que reposa sobre el cos i les sensacions, després per la raó que pren l'universal i finalment per la intel·lecció per la qual l'Home medita sobre Déu.

http://www.cosmovisions.com/Champeaux.htm
http://www.cosmovisions.com/universaux.htm
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/disputauniversales.htm
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/hist4d64.htm