Bernat de Claravall (saint Bernard de Clairvaux)


Esquema de la filosofia medieval
Escolasticisme

Bernat de Claravall, sant (1090-1153), monjo cistercenc francès, fundador de l'abadia de Claravall, doctor de l'Església mística i teòleg predicador de la segona croada. Bernat de Claravall va tenir un paper polític eminent i va ser una de les més grans figures de la tradició espiritual cristiana occidental.


Obra espiritual

Bernat va ser un opositor decidit de les heretgies i de la teologia racionalista, i especialment de la del filòsof i teòleg francès Pere Abelard, el qual va fer condemnar en el concili de Sens l'any 1140. Va defensar polèmiques contra l'ordre de Cluny.

Va escriure un gran nombre de sermons, cartes i himnes alguns dels quals encara són cantats a les esglésies catòliques i protestants. Bernat va escriure sobre la veritat, la llibertat, la voluntat i la gràcia. Va combatre les teologies que, segons ell, abusaven del mètode especulatiu.

Segons Bernat, els graus de la veritat són la humilitat, la caritat i la contemplació que cal considerar respectivament com veritat severa, veritat misericordiosa i veritat pura. El primer grau és l'obra del Fill, el segon la de l'Esperit i el tercer és l'obra del Pare. Bernat distingia tres llibertats: el lliure arbitri (llibertat pel que fa a la necessitat) que és la imatge de Déu en l'home; la llibertat de consell (llibertat pel que fa al pecat) i la llibertat de bon plaer (llibertat pel que fa a la misèria) qué són en l'home la semblança de Déu.

Bernat cConsiderava el món com a enigma i manifestació visible del Déu invisible. Volia que l'home tendís vers la lliberat gloriosa dels fills de Dëu. Entre les seves obres més importants, hom troba De Diligendo Deo (De l'amor de Déu, el 1126), una crida a estimar Déu perquè és Déu, i De Consideratione (Consideracions a Eugeni III, el 1149).