Auguste Comte


El positivisme


Auguste Comte (1798-1857) és considerat el fundador del positivisme i de la sociologia.









Auguste Comte va néixer a Montpeller (Occitània) el 19 de gener de 1798. Des de ben jove va mostrar un fort rebuig cap al catolicisme tradicional i les doctrines monàrquiques. L'any 1814 va aconseguir ingressar com a professor de matemàtiques a l'Escola Politècnica de París, però el 1816 en va ser expulsat perquè va participar en una revolta estudiantil. Durant alguns anys va ser secretari particular del teòric socialista Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon, la influència del qual quedaria reflectida en algunes de les seves obres. Els darrers anys de la vida d'aquest pensador van ser marcats per l'alienació mental, deguda a les crisis de bogeria en què se sumia durant intervals de temps prolongats. Va morir el 5 de setembre de 1857 a París.

Per donar una resposta a la revolució científica, política i industrial del seu temps, Comte va apostar per oferir una reorganització intel·lectual, moral i política de l'ordre social. A més, va pensar que qualsevol reconstrucció només era possible després d'adoptar una actitud científica. Afirmava que l'estudi empíric dels processos històrics revela la que va anomenar  "llei dels tres estadis", que regeix el desenvolupament de la humanitat. Va analitzar aquests tres estadis en la seva obra més important i voluminosa, Curs de filosofia positiva (6 vols., 1830-1842). Hi afirmava que, atesa la naturalesa de la ment humana, cadascuna de les ciències o branques del saber ha de passar per "tres estadis teorètics diferents: el teològic o estadi fictici; el metafísic o estadi abstracte; i finalment, el científic o positiu". A l'estadi teològic els esdeveniments s'expliquen d'una manera molt elemental apel·lant a la voluntat dels déus o d'un déu. A l'estadi metafísic els fenòmens s'expliquen invocant categories filosòfiques abstractes. El darrer estadi d'aquesta evolució, el científic o positiu, comporta el triomf de la racionalitat positiva, en la mesura que els homes no cerquen l'origen de l'Univers sinó les "lleis efectives" dels fenòmens. Tota la seva atenció se centra a esbrinar com es produeixen aquests amb la intenció d'arribar a generalitzacions subjectes, al seu torn, a verificacions observacionals i comprovables.

L'obra de Comte és considerada com l'expressió clàssica de l'actitud positivista, és a dir, l'actitud de qui afirma que tan sols les ciències empíriques s'erigeixen en la font adequada de coneixement. Comte afirmava que cadascun d'aquests estadis té el seu correlat en determinades actituds polítiques. L'estadi teològic té el reflex en les ideologies que sostenen el dret diví dels reis. L'estadi metafísic inclou alguns conceptes com ara el contracte social, la igualtat de les persones o la sobirania popular. L'estadi positiu es caracteritza per l'anàlisi científica o "sociològica" (terme encunyat per Comte) de l'organització política.

Prou crític amb els procediments democràtics, anhelava una societat estable governada per una minoria de doctes que fes servir  el mètode científic per resoldre els problemes humans i per millorar les noves condicions socials. Encara que rebutjava la creença en un ésser transcendent, reconeixia el valor de la religió, en la mesura que creia que aquesta contribuïa a l'estabilitat social. A l'obra Sistema de política positiva (4 vols., 1851-1854), va proposar com acceptable una religió que estimulés una conducta social benèfica.

http://www.cosmovisions.com/Comte.htm