Empèdocles (Empédocle)


Esquema de la Filosofia antiga
Els filòsofs pluralistes
Anaxàgores
Leucip
Demòcrit

Empèdocles d'Agrigent considera que les partícules materials que constitueixen les substàncies són quatre arrels: terra, foc, aigua i aire, amb les característiques de l'ésser de Parmènides, infinites, eternes i immutables. S'agrupen per l'acció de dues forces o principis actius: l'amor i l'odi, sinònims d'unió i de dispersió. L'univers es constitueix a partir d'uns períodes d'alternança d'aquestes dues forces.

 

Empèdocles, filòsof, estadista i poeta (c. 493 aC- 433 aC), va néixer a Agrigent (Sicília), i va ser deixeble de Pitàgores i Parmènides. Segons la tradició, Empèdocles va rebutjar d'acceptar la corona que li va oferir el poble d'Agrigent després que hagués col·laborat a alliberar-lo de l'oligarquia governant i instaurar-hi la democràcia.

El coneixement modern de la filosofia d'Empèdocles es basa en els fragments que perduren dels seus poemes sobre la natura i la purificació. Afirmava que totes les coses es componen de quatre elements principals: terra, aire, foc i aigua. Dues forces actives i oposades, amor i odi, o afinitat i antipatia, actuen sobre aquests elements, i els combinen i separen dins d'una varietat infinita de formes. D'acord amb Empèdocles, la realitat és cíclica. En començar un cicle, els quatre elements es troben units pel principi de l'amor. Quan l'odi penetra dins el cercle, els elements comencen a separar-se. L'amor fon totes les coses; aleshores l'odi reprèn el procés. El món, tal com el coneixem, es troba a mig camí entre l'esfera primària i l'estat de total dispersió dels elements. També creia que no es possible que cap canvi comporti la creació de nova matèria; sols pot esdevenir un canvi en les combinacions dels quatre elements ja existents. També va formular una teoria primitiva de l'evolució en la qual declarava que les persones i els animals evolucionaven a partir de formes precedents.

La filosofia d’Empèdocles

En física, Empèdocles va descobrir l’existència de l’aire com un element material. Pel que fa a la cosmologia, Empèdocles va enumerar quatre elements primordials en la natura: el foc, l’aire, la terra, l’aigua, i dos principis encarregats de barrejar aquests elements: l’amor i l’odi. A l’origen regna l’amor, però la discòrdia s’introdueix en aquesta perfecció per fer néixer una segona fase: l’odi desintegra el món fins que novament l’amor torna a instal·lar l’harmonia, i així successivament. La nostra època actual seria aquella en què domina la discòrdia.

Segons Empèdocles, a l’origen de la vida hi havia partícules que es van combinar sense ordre; els primers éssers vius van néixer per atzar: trompes sense coll, braços sense espatlla, éssers amb dues cares i dos torsos... Aquests monstres van morir i només van restar vius els més harmoniosos.

Del món en què l’amor va reunir els elements separats, se’n va desengatjar l’aire, que ho va envoltar tot amb una esfera. El foc va ocupar tot seguit un hemisferi celeste mentre que l’aire va ocupar l’altre. Com que l’esfera celeste gira, això permet explicar l’alternança del dia i de la nit. Antigament aquesta alternança era de deu mesos però la discòrdia accelera el moviment de revolució la qual cosa va fixar la terra al centre del món, com ara com l’aigua en un recipient en rotació ràpida resta a l’interior.

Empèdocles va afirmar que la lluna manlleva la seva llum al sol. I també va defensar la inexistència del buit. Quant a la religió, va ser deixeble del pitagorisme i va creure en la metempsicosi. Filòsof i poeta, assetjarà la imaginació d’un Hölderlin, d’un Nietzsche. A l’antiguitat, influenciarà el Plató del Timeu, però sobretot Lucreci, l’altre filòsof poeta.

http://www.cosmovisions.com/Empedocle.htm