Escepticisme


Esquema de la Filosofia antiga

L'escepticisme la doctrina filosòfica que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat. Va sorgir davant la varietat i contrarietat d'opinions sobre els mateixos problemes i com a reacció enfront del dogmatisme. Des d'un punt de vista pràctic, representa una negativa a adherir-se a qualsevol opinió determinada i comporta l'adopció, com a única actitud, de l'epokhé. L'escepticisme, com a doctrina, va ser sistematitzat per primera vegada per Pirró d'Èlide, i Arcesilau de Pítana, cap de l'Acadèmia, el va introduir en el platonisme. Li van donar de nou un fort impuls Montaigne, al Renaixement, i més tard Hume i Kant.

L'escepticisme va ser iniciat per Pirró d'Èlide (360 - 270 aC), i s'estén fins al segle II dC. Recull l'herència de l'atomisme de Demòcrit i el relativisme dels sofistes.

En l'àmbit teòric, els escèptics defensen que la raó no pot conèixer l'essència de les coses i solament sabem com aquestes es presenten a nosaltres. La percepció tampoc no és garantia de validesa objectiva; per tant, no existeix un saber segur. Si aquesta actitud s'aplica a l'àmbit pràctic, l'única manera d'arribar a la felicitat i a la tranquil·licitat o pau interior és abstenir-se de jutjar o d'emetre judicis de valor, fer una epokhé, abstenció de judici, no adherir-se a cap opinió, ni adoptar decisions, perquè mai no es pot estar segur de res.

Pirró d'Èlide (Pyrrhon)

El pensador grec Pirró (c 360-c. 272 aC) és l'introductor de l'escepticisme pur en la filosofia grega. Va originar l'escola coneguda com pirronisme i és considerat el fundador de l'escepticisme filosòfic.

Va néixer a Èlide i va estudiar amb el filòsof grec Anaxarc, un deixeble de Demòcrit. Pirró va acompanyar Alexandre III el Gran en la seva expedició a Orient i va conèixer els ensenyaments dels mags perses i dels brahmans hindús.

Pirró vVa passar gran part de la seva llarga existència retirat del món. No va deixar escrites les seves doctrines, que són conegudes sobretot a través de les paraules del seu seguidor, el filòsof i escriptor de sàtires Timó el Silògraf.

Pirró pensava que la naturalesa real de les coses no pot ser en veritat compresa, i per això és impossible aconseguir el coneixement objectiu. Defensava que l'actitud correcta per al filòsof és la impertorbabilitat i la suspensió total del judici, i que en aquesta actitud s'assenta el delligament pel que fa a les passions, la calma de la ment, el repòs de l'esperiti la tranquil·litat de l'ànima, que constitueixen les més altes qualitats de l'home.