Joan Escot Eriúgena (Jean Scot Érigène)


Esquema de la filosofia medieval
Escolasticisme

Joan Escot Eriúgena (c. 810-c. 877) va néixer a Irlanda. És el creador del primer gran sistema filosòfic de l'edat mitjana. Sembla que era descendent d'escocesos, però devia néixer a Irlanda com així ho indica l'ús del pseudònim Johannes Ierugena o Eriugena (que vol dir "nascut a Irlanda").



Escot Eriúgena recull la tradició del neoplatonisme, d'Agustí d'Hipona, del cristianisme i de l'obra de Dionís Areopagita. Elabora un sistema filosòfic de caràcter omnicomprensiu en el qual Déu és un ésser intel·ligent que es dóna l'ésser a ell mateix en la mesura que s'entén, que s'intel·ligeix. Déu es comprèn autorepresentant-se en teofanies o espècies, que són manifestacions de Déu. En aquest sentit, Déu és, alhora, natura.

Cap a l'any 847, Carles I de França el nomena supervisor de l'escola de la cort i li encarrega que tradueixi al llatí les obres del neoplatònic Dionís Areopagita. Eriúgena, que no va voler sotmetre les seves obres al control de la censura, va entrar en conflicte amb el papa Nicolau I. Carles I el va defensar, però Eriúgena va haver de viure reclòs a la cort fins a la mort del monarca el 877. Els concilis de Valence (855), Langres (859) i Vercelli (1050) van condemnar el tractat De Divina Praedestinatione (Sobre la predestinació divina, 851), que defensa la creença d'Hincmar, arquebisbe de Reims, sobre el destí final dels individus en el sentit que aquest no depèn de Déu d'una forma absoluta, ja que la voluntat també té alguna cosa a dir sobre la salvació o la condemnació. D'altra banda, Eriúgena també afirma en els seus escrits que no existeix res semblant a la condemnació tal com hom creu d'acord amb la tradició. Defensa que tots els éssers humans es transformaran de la mateixa manera en esperits purs.

En la seva obra panteística De Divisione Naturae (Sobre la divisió de la Naturalesa, 865-870), rebutja la creença cristiana que l'univers hagués estat creat del no-res. Defensa, més aviat, que el món de l'espai i del temps és una manifestació de les idees presents en el pensament de Déu i descriu aquest déu com el punt més alt de tota l'evolució. Eriúgena també afirma que la raó no cal que sigui sancionada per l'autoritat; més aviat al contrari, la raó és en ella mateixa la base de l'autoritat.

L'obra De Divisione Naturae va ser condemnada el 1225, al concili de Sens, i el papa Honori III va ordenar que es cremés.

Hom creu que Eriúgena també va escriure una obra en què negava la presència de Crist en l'Eucaristia. Encara que alguns dels punts de vista d'Eriúgena es poden considerar herètics, és respectat per l'abast de la seva obra i és considerat com un dels primers representants de l'escolasticisme.

http://www.cosmovisions.com/Erigene.htm
http://fr.wikipedia.org/wiki/Jean_Scot_Erigène