Esquema de la filosofia antiga


 

 

Filosofia antiga (s. VII – s. I aC)

La filosofia s'origina en l'àmbit de la Grècia antiga i les seves colònies mediterrànies.

L'univers hel·lènic i la llengua grega perduren, durant tota l'edat antiga, com a garantia de la cultura.

Els grans temes de la filosofia antiga són: l'origen de les coses; el coneixement i la veritat; la naturalesa de l'home i de la societat, i el predomini de la racionalitat abstracta.

 

Filosofia presocràtica (c. 624-470 aC)

Es desenvolupa a les colònies gregues d'Àsia Menor i a la Magna Grècia.

Es caracteritza pel trànsit de l'explicació mítica al a racionalitat autònoma i per la recerca d'un origen o arkhé que permeti l'explicació racional de les coses.

Les principals escoles són: la milèsia, la pitagòrica, l'eleàtica, l'atomista i la pluralista.

Els principals pensadors són Parmènides d'Elea i Heràclit d'Efès.

 

Filosofia clàssica (470-324 aC)

Atenes és el centre cultural d'Occident.

Els sofistes mostren una nova preocupació per l'home i la societat.

 

Sòcrates

Oposició als sofistes.

Nova investigació sobre l'ànima i el coneixement humans.

Mètode socràtic o maièutica.

 

Plató

            És deixeble de Sòcrates

            Exposa, mitjançant diàlegs, la teoria de les idees.

            Funda l'Acadèmia.

 

Aristòtil

És deixeble de Plató.

Planteja una síntesi sistemàtica de la filosofia.

Teoria del a substància i del canvi.

La seva obra, d'importància fonamental, influeix en tota la cultura occidental.

Funda el Liceu

 

Filosofia hel·lenística o neoplatònica (324 – 31 aC)

Extensió hel·lenística de la cultura clàssica i auge de Roma.

Influència de l'Acadèmia platònica i del Liceu aristotèl·lic.

Atenes cessa d'ésser el principal centre cultural.

Importància científica d'Alexandria.

Les principals escoles hel·lenístiques són: l'estoïcisme (Zenó), l'epicureisme (Epicur, Lucreci) i l'escepticisme (Pirró d'Èlide).

Rellevància del neoplatonisme i de la filosofia de Plotí(teoria de l'emanació).