Esquema de la filosofia medieval


 

Filosofia medieval (s. VI dC – s. XIV)

 

Decadència de la cultura clàssica i dissolució de l'Imperi romà d'Occident. 

Els grans textos grecs es conserven a Bizanci; els savis musulmans i els jueus d'al-Andalus els recuperaran per a Occident (Avempace, Averrois, Maimònides).

 

Es caracteritza per:

1.      Relacions constants amb la nova fe cristiana: formació d'una filosofia d'orientació cristiana.

2.      Influència de l'Església catòlica i del es escoles eclesiàstiques.

3.      Influència de les universitats.

4.      Gran varietat de solucions filosòfiques que impedeix parlar d'una filosofia medieval única.

 

Patrística (s. II dC – s. VII)

Iniciada durant l'edat antiga, protagonitza el trànsit cap a l'edat mitjana.

Apologistes:

·        Defensa de la fe front a les primeres heretgies.

·        Principals pensador: Orígenes i Tertul·lià.

Pares de l'Església:

·        Síntesi entre les veritats de la fe i la tradició filosòfica.

·        Lluita contra les heretgies i el gnosticisme.

·        Pares de l'Església d'Occident: sant Ambròs, sant Agustí d'Hipona, sant Gregori I, sant Geroni.

·        Pares de l'Església d'Orient: sant Atanasi, sant Basili, sant Joan Crisòstom, sant Gregori Naciancè. 

Sant Agustí d'Hipona

·        Màxim representant de la filosofia patrística cristiana.

·        Influència del neoplatonisme.

·        Teoria de la il·luminació.

·        Valor de l'amor i de la voluntat.

·        Filosofia cristiana de la història.

 

Escolàstica (s. IX – s. XIV)

Filosofia cristiana de tipus sistemàtic per:

·        Desenvolupament de la societat medieval.

·        Auge de les universitats.

·        Poder de l'Església catòlica.

Creació del “mètode escolàstic”:

·        Qüestions i disputes ordenades.

·        Ús d'autoritats de la Bíblia.

·        Ús dels textos de filòsofs antics.

Evolució:

·        Primera escolàstica (s. IX – s. XI).

·        Alta escolàstica (s. XII – s. XIII).

·        Baixa escolàstica (s. XIV – s. XV).

Sant Tomàs d'Aquino realitza la gran síntesi de les filosofies clàssica i cristiana.

Philosophie médiévale

Pierre Abélard · Albert le Grand · Al-Biruni · Al-Kindi · Anselme · Augustin d'Hippone · Averroès · Avicenne · Maïmonide · Roger Bacon · Boèce ·Bonaventure · Guillaume de Champeaux · Duns Scot · Ibn Khaldoun · Omar Khayyam · Jean Scot Erigène · Raymond Lulle · Mysticisme · Nominalisme · Guillaume d'Occam · Roscelin · Scolastique · Thomas d'Aquin · Thomisme ·