Fenomenologia


Amb el nom de fenomenologia es coneix el corrent filosòfic contemporani que practica la filosofia com una anàlisi de la consciència en la seva intencionalitat. La consciència no té pròpiament realitat per se, no té existència autònoma ni justificació aïllada, sinó que solament és comprensible en funció d'allò que percep; és a dir, no hi ha consciència que no sigui consciència de..., la qual cosa implica que una veritable anàlisi d'ella ens portarà inevitablement a l'anàlisi de totes les dades que se li ofereixen.



Aquesta anàlisi de la consciència només és possible, paradoxalment, si ens oblidem... de la consciència; si la consciència assumeix el seu paper, adoptant davant el món l'actitud d'un convidat de pedra o espectador desinteressat al qual els objectes es presenten com a fenòmens. Aquest és el concepte apofàntic de la raó que manté Edmund Husserl: l'ésser es revela, es dóna racionalment perseguit per la consciència, possibilitant així la validesa i el sentit propis, obrint el camí a la investigació fenomenòlogica.

La filosofia —investigació fenomenològica— és una ciència teorètica i intuïtiva: el seu mètode no està lligat a la pràctica empírica i té com a objecte la captació de les essències que es manifesten a la raó. És també una ciència subjectiva, atès que l'anàlisi del a consciència dilueix pròpiament l'entitat dels objectes —que són qüestió de les ciències particulars— i remet al jo com a subjecte intencional.

L'escola fenomenològica enfonsa les seves arrels en els filòsofs Bolzano i Brentano, i adquireix la seva màxima expressió en la filosofia de Husserl, de Meinong, de Hartmann, de Karl Jaspers i en la teoria ètica de Scheler, i més tard incideix, decisivament, en la configuració i consolidació del pensament existencialista.

http://fr.wikipedia.org/wiki/Phénoménologie