Ludwig Feuerbach

El filòsof alemany  Ludwig Feuerbach (1804-1872),  va situar la psicologia religiosa en l'espai teòric corresponent a la religió ortodoxa i va desenvolupar una de les primeres filosofies materialistes d'Alemanya.







Nascut a  Landshut i educat a Berlín i a Erlangen, va ser alumne de l'eminent filòsof alemany Georg Wilhelm Friedrich Hegel, l'idealisme filosòfic del qual va rebutjar més endavant. A la seva obra clau L'essència del cristianisme (1841), Feuerbach defensa que l'existència de la religió només és justificable en la mesura  que satisfà una necessitat psicològica; la preocupació essencial de la persona guarda relació amb un mateix i el culte a Déu no consisteix més que en la idealització d'un mateix.

Més important que la seva psicologia religiosa és el seu materialisme. Segons Feuerbach, el poble i les seves necessitats materials han d'éser el fonament de la teoria social i política. Els individus i les seves ments, diu el filòsof, no són més que productes del seu entorn; la consciència d'una persona és el resultat de la interacció dels seus òrgans sensorials i el món extern. Arriba al punt d'afirmar que "der Mensch ist was er ist" ("l'home és allò que menja") i reclama millors aliments per tal de millorar l'espècie humana. Karl Marx i Friedrich Engels van veure en aqueixa èmfasi del poble i de les seves necessitats un intent d'interpretació materialista de la societat que qualificaran de mecanisme; més endavant el formularan com la teoria del materialisme històric.

L'obra de Feuerbach va influir en els joves de l'esquerra hegeliana, sobretot per la crítica que fa de la religió. Partint de Hegel, desenvolupa una teoria sobre l'alienació religiosa. Aquesta es dóna quan la persona transfereix els seus atributs a Déu, es buida en profit de Déu i situa en ell els seus desigs i les seves aspiracions (correspon al segon moment de la dialèctica: la negació). La persona s'aliena perquè perd la seva essència i la seva natura, i per recuperar-la ha de fer una negació de la negació i substituir l'amor fictici cap a Déu per un amor envers el gènere humà. Només així, l'ésser humà pot realitzar la seva essència.