Johan Gottlieb Fichte


L'idealisme alemany
Schelling
Hegel

El filòsof alemany Johan Gottlieb Fichte (1762-1814), va ser autor d'una influent teoria idealista de la realitat i de l'acció moral. Fichte defensava que la filosofia ha de ser una ciència que s'ha de desenvolupar, de manera sistemàtica, a partir d'una proposició simple i evident, i que ha de deixar en clar el punt de partida de tota experiència.





Encara que en general acceptava la filosofia crítica de Kant, Fichte es va manifestar en desacord respecte a la seva teoria de la "cosa en si" com incognoscible i a la dicotomia entre raó especulativa i raó pràctica. Fichte defensava que el punt de partida de tota experiència és l'activitat pura i espontània del jo, el qual pot ser intuït per mitjà de processos intel·lectuals per totes les consciències. Per a Fichte, el fet que l'ego, el "jo", agafi la seva lliure activitat, constitueix la seva pròpia afirmació, que sense remei li porta a l'enfrontament amb el "no jo", el no ego. La consciència consisteix en aquest dinàmic encontre entre el "jo" i el "no jo" pel qual un mateix i el món es defineixen i es realitzen i interrelacionen. L'idealisme ètic fichteà, que subratllava el desig moral, és una derivació i una conseqüència de l'esmentada concepció sobre el "jo".

Entre les seves obres més importants cap esmentar Doctrina de la ciència (1794), Fonaments del dret natural segons els principis de la teoria de la ciència (1796), El sistema de la moral segons els principis de la teoria de la ciència (1798) i El destí de l'home (1800).

Fichte proposa com a mètode d'interpretació el dialèctic, que consta de tres moments: tesi (afirmació), antítesi (el contrari de la tesi, la negació) i síntesi (superació dels dos moments anteriors en una unitat sintètica).

Entén la filosofia com una ciència, un sistema de proposicions que partint d'una proposició fonamental, tenen un ordre lògic. La seva finalitat és explicar el fonament de l'experiència (totalitat del sistema de representacions). Aquest principi és el jo, subjecte lliure i moral. La tesi és "el jo es posa a si mateix", que implica l'afirmació de la subjectivitat en un acte de llibertat del subjecte. L'antítesi "el jo posa el no-jo", és l'afirmació de l'autolimitació del jo enfront d'allò que no li pertany, la natura; i la síntesi: "unitat del jo i el no-jo" en un jo transcendental com a subjectivitat originària, que comprèn en ell mateix el que és subjectiu i el que és objectiu. Es tracta d'un idealisme subjectiu perquè el jo segueix un procés dinàmic a través del qual es va afirmant fins a arribar al jo absolut.

http://www.cosmovisions.com/Fichte.htm