Filó d'Alexandria (Philon d'Alexandrie)


Esquema de la Filosofia antiga
El neoplatonisme
Plotí
Procle
Jàmblic
Porfiri de Tir

Filó d'Alexandria (circa 20 aC- 50 dC), jueu hel·lè, encara que està considerat com el filòsof jueu més important del seu temps, va fer tan seves les doctrines procedents de la filosofia grega que ha de ser considerat també com un filòsof hel·lè que va combinar elements presos de distints orígens dins d'una unitat original.

Filó va néixer a Alexandria, Egipte, dins una família acomodada i aristocràtica i va rebre una formació completa sobre l'Antic Testament, la literatura grega i la filosofia. Va tenir un coneixement profund de les obres d'Homer i de les tragèdies gregues, però els seus principals estudis van ser filosòfics, en particular els ensenyaments dels pitagòrics, Plató i els estoics.

Per a Filó, la divinitat de la llei jueva era la base i la prova de tota filosofia verdadera. Defensava que la major dimensió del Pentateuc, tant en la seva dimensió legal com històrica, podia ésser explicada de forma al·legòrica, i que el seu significat més real i profund ha de ser desxifrat a través d'aqueixa interpretació. Concebia Déu com un ésser sense atributs, millor que la virtut i el coneixement, superior a la bellesa i la bondat, un ésser tan elevat sobre el món que es requereix una classe de mediadors per a establir un punt d'encontre entre Ell i el món. Va trobar aquests intermediaris en el món espiritual de les idees —no sols idees en el sentit platònic, sinó energies reals, actives, que envolten Déu com a éssers que l'assisteixen. Totes aquestes forces intermèdies són conegudes com el logos, imatge divina segons la qual les persones són creades i a través de la qual participen de la divinitat. Les obligacions de l'individu consisteixen en la veneració de Déu i en l'amor i rectitud envers els altres. Els humans són immortals en raó de la seva naturalesa celest, però a l'igual que hi ha graus en la naturalesa divina, també hi ha graus d'immortalitat. La vida després de la mort, comuna a tota la humanitat, difereix de l'existència futura de les ànimes perfectes, per a les quals el paradís consisteix en síntesi en la unió amb Déu.

Algunes de les nombroses obres que perduren de Filó es relacionen amb l'exposició i interpretació al·legòrica del Gènesi i amb l'explicació de la Llei de Moisès als gentils. Els seus altres escrits són biografies de personatges bíblics i una sèrie d'obres sobre els Deu Manaments.

http://www.cosmovisions.com/PhilonA.htm