ibn Khaldun


Esquema de la filosofia medieval
Esquema de la filosofia islàmica
Escolasticisme


L'historiador i filòsof àrab de l'edat mitjana Ibn Khaldun (1332-1406) va néixer el 1332 a Tunis en una família d'origen andalusí.







Abu Zayd Abd al-Rahman ibn Muhammad ibn Khaldun va menar una carrera política i administrativa al Magrib, i també a Granada, a al-Andalus. Disposat a tot per elevar-se al rang dels més grans, va ser empresonat dues vegades. El 1372, se'n va anar per isolar-se prop de la ciutat moderna de Frenda, a Algèria, i va consagrar quatre anys a l'escriptura d'una Muqaddima, ("els Prolegòmens"), introducció a la seva història universal Kitab al-ibar ("Llibre de les consideracions sobre la història dels àrabs, dels perses i dels berbers"). El 1382, després de l'assassinat del seu germà, va fer un pelegrinatge a la Meca on li va ser oferta una càtedra a la famosa universitat musulmana al-Azhar pel soldà del Caire, que el va nomenar gran cadí (jutge) malikita) del Caire. El 1400, va acompanya el soldà en el curs d'una expedició a Damasc, per tal d'aturar la invasió del cabdill tàtar Tamerlà. El 1401, va retrobar Tamerlà, en la companyia del qual va sojornar diverses setmanes i després va retornar al Caire, on va morir el 1406.

En la seva Muqaddima, introducció metodològica a la història, Ibn Khaldun elabora una filosofia de la història i una teoria de la societat dins la qual no es troba cap altre equivalent en l'Antiguitat o en l'edat mitjana, i que prefiguren la sociologia moderna. Segons ell, la història, que no sabria ésser considerada com un seguit d'esdeveniments, ha d'ésser més aviat tinguda per una invitació a la meditació. Aquesta reflexió permet de posar en relleu la coherència dels fets històrics i no pas solament la seva successió. Tanmateix, hom a reprotxat a Ibn Khaldun de no haver aplicat ell mateix els principis que va exposar dins la seva Muqadimma a Kitab al-ibar, d'altra banda inestimable guia de la història del musulmans de l'Àfrica del Nord i dels berbers. Ibn Khaldun pensa que les societats deuen la seva existència al poder de la cohesió social, la asabiyya, poder ell mateix sostingut per la força unificadora de la religió, i que les evolucions socials, a l'igual que l'emergència i la caiguda de les societats, són regides per lleis que escapen als homes.

http://fr.wikipedia.org/wiki/Ibn_Khaldoun