Idealisme alemany

L'idealisme és una tendència que s'inicia a la primeria del segle XIX i es fonamenta enels supòsits del racionalisme, que condueix a una posició extrema: les coses s'identifiquen amb les idees, la realitat amb el pensament, i allò que ésreal amb allò que és pensat.

Els idealistes recullen la filosofia crítica d'Immanuel Kant i la defensa de la raó, però li donen un sentit diferent (idealisme metafísic). La raó és creadora, una activitat productora que se situa al món i s'expressa en aquest. El món i la història són expressió objectiva d'aquesta raó creadora. Estableixen una relació entre raó i naturalesa considerant que la realitat és automanifestació de la raó infinita. El jo és el punt de partida d'un procés dinàmic i, en aquest sentit, és una intel·ligència supraindividual, activitat infinita.

Proposen una filosofia de la libertat, en què concilia una síntesi l'antinomia kantiana: llibertat–necessitat, la llibertat és compatible amb la necessitat finita. (Conciliació de subjecte–naturalesa.)



Idealisme subjectiu: Johann Gottlieb Fichte

Idealisme objectiu: Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling

Idealisme absolut: Georg Wilhelm Friedrich Hegel