Karl Theodor Jaspers


Existencialisme
Sören Kierkegaard
Friedrich Nietzsche
Martin Heidegger
Jean-Paul Sartre

El filòsof i psiquiatre alemany Karl Jaspers (1883-1969) és un dels fundadors de l'existencialisme. La seva obra, que integra més de 30 llibres, va influir de forma determinant en la teologia, la psiquiatria i la filosofia del segle XX.






Karl Theodor Jaspers va néixer el 23 de febrer de 1883 a Oldenburg. Va estudiar Dret i Medicina i el 1909 va rebre el títol de doctor a la Universitat de Heidelberg. Va treballar des d'aqueix any a la clínica psiquiàtrica d'aquest centre i, posteriorment, va ser professor de Psicologia (des de 1916) i de Filosofia (des de 1920). L'esposa de Jaspers era jueva i ell va criticar sense pal·liatius les autoritats nacionalsocialistes d'ençà que Adolf Hitler va aconseguir el poder a Alemanya el 1933. El 1937 va ser apartat de la seva càtedra de Filosofia (que havia aconseguit el 1922).

El 1945, després d'acabar la II Guerra Mundial, va recuperar la seva càtedra i l'any 1948 se'n va anar a Suïssa després d'acceptar la càtedra de Filosofia de la Universitat de Basilea. Va morir en aquesta ciutat el 20 de febrer de 1969.

En la seva primera obra major, Psicopatologia general (1913), Jaspers va denunciar les pretensions científiques de la psicoteràpia, i les va titllar d'enganyoses i deterministes. Més tard va publicar Psicologia de les concepcions del món (1919), un treball molt important en el qual va catalogar les diferents actituds davant de la vida.

En la seva obra cabdal, Filosofia (3 vols., 1932), va expressar la seva visió de la història de la filosofia i en va abordar els principals temes. Va identificar la filosofia amb el pensament filosòfic en si mateix, no amb les conclusions a què pot portar. El seu ideari va néixer d'un esforç per explorar i descriure els marges i els límits de l'experiència. Va emprar el terme das Umgreifende (allò que es pot abastar) per a referir-se als límits últims de l'ésser, l'horitzó indefinit en el qual pot desenvolupar-se qualsevol experiència objectiva o subjectiva i que no es pot comprendre per vies racionals. Una altra important obra seva és Filosofia de l'existència (1938), en la qual amb el terme Existenz es refereix a l'experiència indefinible de la llibertat i la possibilitat que constitueix la veritable essència de l'ésser per als qui són conscients d'allò que es pot abastar en enfrontar-se a situacions límit com l'atzar, el patiment, el conflicte, la culpabilitat i la mort. Jaspers també va escriure sovint sobre l'amenaça que la ciència i les institucions polítiques i econòmiques modernes representen per a la consecució de la llibertat humana. Entre els seus escrits polítics destaca La qüestió de la culpabilitat alemanya (1946).

http://ca.wikipedia.org/wiki/Existencialisme