John Locke


L'empirisme
Thomas Hobbes
George Berkeley
David Hume
Teoria del coneixement de John Locke

Representant important de l'empirisme anglès, va exercir una gran influència sobre la filosofia de les Llums del segle XVIII. Va teoritzar el liberalisme polític, en considerar "que no hi coneixements veritablement dignes d'aquest nom sinó aquells que condueixen a alguna invenció nova i útil, tota altra especulació seria una ocupació de desenfeinat".





L'empirisme de Locke va fer insistència en la importància de l'experiència dels sentits en la recerca del coneixement en comptes de l'especulació intuïtiva o la deducció.

La doctrina empirista va ser exposada per primera vegada pel filòsof i estadista anglès Francis Bacon a principis del segle XVII, però Locke la va dotar d'una expressió sistemàtica en el seu Assaig sobre l'enteniment humà (1690). Afirmava que la ment d'una persona en el moment del naixement és com una tabula rasa, un full en blanc sobre la qual l'experiència imprimeix el coneixement, i no creia en la intuïció o teories de les concepcions innates. També defensava que tots els individus naixen bons, independents i iguals.

Locke va criticar en els seus dos Tractats sobre el govern civil (1690) la teoria del dret diví dels reis i la naturalesa de l'Estat tal com va ser concebut pel filòsof i teòric polític anglès Thomas Hobbes. Afirmava que la sobirania no resideix en l'estat sinó en la població, i que l'estat és suprem però només si respecta la llei civil i la llei natural. Va mantenir més tard que la revolució no sols era un dret, sinó, sovint, una obligació, i va advocar per un sistema de control i equilibri en el govern, que havia de tenir tres branques, en les quals el poder legislatiu havia d'ésser més important que l'executiu o el judicial. També creia en la llibertat religiosa i en la separació de l'Església i l'Estat.

El punt de partida del coneixement és l'experiència, que pot ésser externa o sensació (la percepció dels objecte sensibles) i interna o reflexió (percepció de les operacions mentals o activitats psíquiques com ara pensar, estimar, dubtar...). L'experiència possibilita la formació d'idees, que poden ésser de dos tipus: simples, si provenen de la sensació i de la reflexió; i complexes, quan són producte de la combinació d'idees simples, de manera que se n'obtenen de noves (causa, substància, mode, relació...).

La teoria política de Locke explica els orígens de la societat descrivint el pas de l'estat natural a la societat civil. L'estat natural és l'estat inicial en què es troben les persones. És un estat d'igualtat i llibertat, regit per la llei natural, la raó, per la qual els individus respecten les persones i les propietats dels altres. La propietat privada i els diners permeten que hi hagi persones que acumulen més que les altres i s'inicia la desigualtat, un estat de guerra de tothom contra tothom, on tothom té dret a matar els altres, si cal, per defensar-se. La manera d'aturar aquest estat de guerra és instituint una autoritat que s'encarregui de castigar aquell que comet una infracció, de resoldre les controvèrsies i de mantenir l'ordre. S'origina, així, la societat civil. Proposa com a forma de govern la commonwealth, comunitat independent, i defensa la separació de poders: legislatiu (les lleis indiquen com s'ha d'utilitzar la força), executiu (fer complir les lleis) i federatiu (dret a constituir aliances per mantenir la pau).

http://www.cosmovisions.com/Locke.htm
http://fr.wikipedia.org/wiki/Locke
http://www.ledroitpublic.com/hip/locke.htm