Lucreci (Lucrèce)


Esquema de la Filosofia antiga

Lucreci (c. 99-55 a.C.), nom familiar de Titus Lucreci Car, el poeta romà que en el seu gran poema didàctic en sis volums, De Rerum Natura (De la naturalesa de les coses), presenta les teories dels filòsofs grecs Demòcrit i Epicur, i constitueix la font principal de què avui disposem per conèixer el pensament d'Epicur.



Lucreci es proposava alliberar la humanitat de la por a la mort i als déus, segons la seva opinió les principals causes de la infelicitat humana. En les seves obres cerca més una finalitat instructiva i didàctica que no pas literària. La seva representació de l'univers com un conjunt fortuït d'àtoms que es movien en el buit, la seva insistència en el fet que l'ànima no és una entitat distinta i immaterial, sinó una combinació aleatòria d'àtoms que no sobreviu al cos, i la seva defensa que els fenòmens terrestres responen exclusivament a causes naturals, es proposen demostrar que el món no es regeix pel poder diví i, per tant, que la por a allò sobrenatural no té cap fonament.

Lucreci no nega l'existència dels déus, però considera que no intervenen gens en els assumptes o en el destí dels mortals. Un dels passatges més famosos de la seva obra De Rerum Natura és la descripció de l'evolució de la vida primitiva i el naixement de la civilització.