Karl Marx




El filòsof alemany Karl Marx (1818-1883) és el creador juntament amb Friedrich Engels del socialisme científic (comunisme modern) i un dels pensadors més influents de la història contemporània.






Marx va néixer a Trèveris el 5 de maig de 1818 i va estudiar a les universitats de Bonn, Berlín i Jena. Va publicar un article a la Rheinische Zeitung (Gaseta Renana) de Colònia el 1842 i poc després va passar a ser-ne el cap de redacció. Tot i que el seu pensament polític era radical, encara no podia qualificar-se de comunista.

Les crítiques de les condicions socials i polítiques abocades en els seus articles periodístics el van indisposar amb les autoritats, que el van obligar a abandonar el seu càrrec al diari l'ant 1843; poc després, el periòdic va cessar d'editar-se i Marx es va traslladar a París.

Els estudis de filosofia, història i ciència política que va fer en aquesta època el van portar a adoptar el pensament de Friedrich Hegel. Quan Engels es va reunir amb ell a la capital francesa el 1844, tots dos van descobrir que havien arribat independentment a les mateixes conclusions sobre la naturalesa dels problemes revolucionaris.

Van començar a treballar junts en l'anàlisi dels principis teòrics del comunisme i en l'organització d'un moviment internacional de treballadors dedicat a la difusió d'aquells. Aquesta col·laboració amb Engels va continuar durant tota la seva vida.

 

El Manifest Comunista

Marx es va veure obligat a abandonar París el 1845 a causa de la seua implicació en activitats revolucionàries. Es va instal·lar a Brussel·les i va començar a organitzar i dirigir una xarxa de grups anomenats Comitès de Correspondència Comunista, establerts a diverses ciutats europees. El 1847, Marx i Engels van rebre l'encàrrec d'elaborar una declaració de principis que servís per a unificar totes aquestes associacions i integrar-les en la Lliga dels Justs (més tard anomenada Lliga Comunista).

El programa que van desenvolupar —conegut arreu com el Manifest Comunista— va ser redactat per Marx basant-se parcialment en el treball preparat per Engels i representava la primera sistematització de la doctrina del socialisme modern. Les proposicions centrals del Manifest, aportades per Marx, constitueixen la concepció del materialisme històric, concepció formulada més endavant en la Crítica de l'economia política (1859). Segons s'explica en aquestes tesis, el sistema econòmic dominant en cada època històrica, pel qual se satisfan les necessitats vitals dels individus, determina l'estructura social i la superestructura política i intel·lectual de cada període. D'aqueesta manera, la història de la societat és la història de les lluites entre els explotadors i els explotats, és a dir, entre la classe social governant i les classes socials oprimides. Partint d'aquestes premisses, Marx va concloure en el Manifest que la classe capitalista seria derrocada i suprimida per una revolució mundial de la classe obrera que culminaria amb l'establiment d'una societat sense classes.

Aquesta obra va exercir una gran influència en la literatura comunista posterior i en el pensament revolucionari en general; ha estat traduïda a moltes llengües i se n'han editat centenars de milers d'exemplars.



L'exili polític

Poc després de l'aparició del Manifest, van esclatar processos revolucionaris (les revolucions de 1848) a França, Alemanya i l'Imperi Austríac, per la qual cosa el govern belga va expulsar Marx temorós que el corrent revolucionari s'estengués també pel país. El pensador alemany es va traslladar a París i després a Renània. Va fundar i va editar a Colònia una publicació comunista, la Neue Rheinische Zeitung (Nova Gaseta Renana), i va col·laborar en activitats organitzadores d'agrupacions obreres. El 1849 va ser arrestat i jutjat sota l'acusació d'incitar a la rebel·lió armada. Encara que va ser absolt, va ser expulsat d'Alemanya i es va tancar la revista. Pocs mesos després les autoritats franceses també el van obligar a abandonar el país i es va traslladar a Londres, on va romandre la resta dels seus dies.

Una vegada instal·lat a Anglaterra, es va dedicar a aprofundir en les seves idees, publicant nous escrits, i a encoratjar la creació d'un moviment comunista internacional. Durant aquest període, va elaborar diverses obres que van anar constituint la base doctrinal de la teoria comunista. Entre aquestes es troba el seu assaig més important, El capital (volum 1, 1867; volums 2 i 3, editats per Engels i publicats a títol pòstum en 1885 i 1894, respectivament), una anàlisi històrica i detallada de l'economia del sistema capitalista, en la qual va desenvolupar la següent teoria: la classe treballadora és explotada per la classe capitalista ja que aquesta s'apropia del valor excedent (plusvàlua) produït per aquella.

La següent obra de Marx, La guerra civil a França (1871), analitzava l'experiència de l'efímer govern revolucionari francès conegut com la Comuna de París, establerta en aquesta ciutat durant la Guerra francoprussiana. Marx va interpretar la seva creació i existència com una confirmació històrica de la necessitat que els treballadors prenguin el poder mitjançant una insurrecció armada i destrueixin l'Estat capitalista. Va aclamar la Comuna com “la forma política, finalment trobada, en la qual es podia produir l'emancipació del treballador”. Aquesta teoria va ser desenvolupada a l'obra Crítica del programa de Gotha (1875) en els següents termes: “Entre els sistemes capitalista i comunista es troba el període de transformació revolucionària d'un en un altre. Aquesta fase correspon a un període de transició, l'estat del qual no pot ser un altre que la dictadura revolucionària del proletariat”.

Durant la seva estada a Anglaterra, Marx també va escriure cròniques sobre esdeveniments socials i polítics per a diaris d'Europa i els Estats Units, entre ells diversos articles sobre les revolucions liberals a Espanya i a l'Amèrica hispana. Va ser corresponsal del New York Tribune des de 1852 fins a 1861 i va escriure diversos articles per a la New American Cyclopedia.


Els darrers anys

Després de la dissolució de la Lliga Comunista el 1852, Marx es va mantenir en contacte amb centenars de revolucionaris per tal de crear una altra organització de la mateixa ideologia. Els seus esforços i els dels seus col·laboradors van culminar el 1864 amb la fundació a Londres de la I Internacional. Va pronunciar el discurs inaugural, va escriure els seus estatuts i posteriorment va dirigir la tasca del seu Consell General (òrgan directiu), superant les crítiques del grup seguidor de Mikhaïl Bakunin, de caràcter anarquista.

Després de l'eliminació i repressió de la Comuna parisenca, en la qual havien participat membres de la I Internacional, la influència d'aquesta organització va minvar i Marx va recomanar traslladar-ne la seu als Estats Units. Els darrers vuit anys de la vida del filòsof van estar marcats per una incessant lluita contra les malalties físiques que li impedien de treballar a les seves obres polítiques i literàries. Els manuscrits i notes trobats a Londres després de la seva mort, ocorreguda el 14 de març de 1883, revelen que estava preparant un quart volum de El capital que recolliria la història de les doctrines econòmiques; aquests fragments van ser revisats pel socialista alemany Karl Johann Kautsky i publicats amb el títol de Teories de la plusvàlua (4 volums, 1905-1910).

Marx també planejava fer distints treballs que comprenien investigacions matemàtiques, aplicacions d'aquestes a problemes econòmics i estudis sobre aspectes històrics de diversos desenvolupaments tecnològics.

 

La seva influència

Marx no va exercir una gran influència en vida, va ser després de la seva mort quan el seu pensament va començar a destacar dins del moviment obrer. La seva concepció va passar a anomenar-se marxisme o socialisme científic, un dels principals corrents de la teoria política contemporània.

La seva anàlisi del sistema capitalista i la seva teoria del materialisme històric, la lluita de classes i la plusvàlua són les principals fonts de la ideologia socialista contemporània. La seva tesi sobre la naturalesa de l'Estat capitalista, el camí cap al poder i la dictadura del proletariat tenen una importància decisiva en l'acció revolucionària. Aquestes doctrines, comentades per la majoria dels socialistes després de la seva mort, van ser represes per Lenin al segle XX, i el desenvolupament i aplicació que en va fer el polític rus va ser el nucli de la teoria i la praxi del bolxevisme i de la III Internacional