Guillem d'Occam (Guillaume d'Occam)


Esquema de la filosofia medieval
Escolasticisme
Nominalisme

Teòleg i filòsof anglès (Occam, Surrey ~1290 - Munic 1349). Franciscà, va ensenyar a Oxford; no va aconseguir el grau de mestre perquè hom va jutjar perilloses les seves doctrines.







Denunciat davant Joan XXII pels comentaris als llibres de les Sentències de Pere Llombard, va ser citat a Avinyó (1324). Refugiat a la cort de Lluís de Baviera, a Munic, va defensar la necessitat d'una pobresa evangèlica a l'Església, l'estructura de la qual també havia d'ésser democràtica, i va negar el poder temporal del papa: Compendium errorum Johannis Papae XXII (1334), Dialogus super dignitate papali regia (1338) i Tractatus de imperatorum et pontificum potestate (~1347).

La teologia política de Guillem d'Occam, recollida sintèticament pels seus deixebles Marsiglio de Pàdua i Joan de Jandum en el Defensor pacis, va tenir una importància capital en la història de les idees europees, per tal com va marcar un trencament definitiu  amb la idea unitària de la cristiandat medieval.

En teologia i en filosofia, per tal de salvar la transcendència del Déu cristià, es va oposar al racionalisme grecoàrab: va negar tant el realisme com l'universalisme dels universals, en va defensar  una comprensió nominalista, i es va decantar cap a una separació radical entre les veritats de la raó i les de la fe. Hom destaca dins la seva producció filosòfica la Summa totius logicae (~1328), els Quodlibeta septem i diverses obres sobre la Física i altres llibres d'Aristòtil.



Relació–raó
Guillem d'Occam coincideix amb Joan Duns Escot i manté la separació entre fe i raó.

Existència de Déu
Defensa el voluntarisme i al·lega que Déu no pot ser demostrat racionalment perquè el coneixement de la persona es fonamenta en l'observació. Podem acceptar que els fenòmens naturals provenen de causes i que la cadena de causes condueix a una causa primera, però no que aquesta sigui Déu. Tampoc no és demostrable la immortalitat de l'ànima.

"Navalla d'Occam"
Així ha estat anomenada la seva teoria perquè afirma que "no s'han de multiplicar els ens sense necessitat", com feien Plató o Aristòtil, admetent una doble realitat: els individus particulars, d'una banda, i l'essència universal que els definia, d'una altra. Segons Occam, només existeixen els individus particulars observables i l'universal (essència) no té existència pròpia; només és un nom que permet designar els individus (no accepta d'Aristòtil que la matèria actuï com a principi d'individuació de substància).

Guillem d'Occam desenvolupa una teoria lògica i estableix una classificació dels termes amb els quals ens referim als individus. Aquests s'expressen per mitjà de proposicions.

http://www.cosmovisions.com/Occam.htm
http://fr.wikipedia.org/wiki/Occam