La Patrística


Esquema de la filosofia medieval
Escolasticisme

L'Església catòlica anomena Pares de l'Església als teòlegs i autors que van establir la doctrina cristiana amb anterioritat al segle VIII. Els escrits dels Pares (anomenats, en el seu conjunt, literatura patrística), es fonamenten en els textos de la Bíblia (especialment de l'Evangeli), en els escrits dels Pares Apostòlics, en les màximes eclesiàstiques i en les decisions dels concilis de l'Església. Els Pares de l'Església van facilitar un conjunt doctrinal articulat de l'ensenyament cristià perquè pogués ésser difós per tots els racons de l'Imperi romà.

Els primers Doctors de l'Església van ser, alhora, quatre Pares de l'Església d'Occident (sant Ambròs, sant Agustí d'Hipona, el papa sant Gregori I i sant Geroni) i quatre Pares de l'Església d'Orient (sant Atanasi, sant Basili, sant Joan Crisòstom i sant Gregori Naciancè). Els primers Pares orientals (Clement d'Alexandria, sant Justí Màrtir i Orígenes) van estar sota la influència de la filosofia grega. No obstant això, els Pares occidentals (principalment Tertul·lià, sant Gregori I i sant Geroni), generalment, van evitar la síntesi del pensament pagà amb el cristià.

L'Església va establir quatre requisits per a atorgar el títol de Pare de l'Església als primers autors. A més a més d'haver viscut durant el primer període de la història de l'Església, havien d'haver portat una vida santa, els seus escrits havien d'estar lliures d'errors doctrinals i havien de proposar una defensa o explicació destacada de la doctrina cristiana. Finalment, els seus escrits haurien d'haver estat aprovats per l'Església.