L'escola pitagòrica (Pythagore)


Esquema de la Filosofia antiga

Al segle V aC, a la colònia grega del sud d'Itàlia (Magna Grècia), Pitàgores va fundar una associació que era alhora una escola filosòfica i una comunitat religiosa. Aquesta escola, en la qual no sabem què s'ha d'atribuir al seu fundador i què als deixebles, tenia quelcom secret i misteriós, com misteriós i nou era el culte al déu Dionisos, la fe del qual professaven. El culte dionisíac s'inspirava en els misteris òrfics (revelats al poeta i músic Orfeu), però de fet representaven una penetració en el món hel·lè de les obscures religions, predominantment monoteistes, dels pobles orientals. Hom ha contraposat moltes vegades els components apol·lini i dionisíac. Apol·lini és l'esperit grec: culte a la forma, a allò limitat, a la serena claredat d'allò humà perfecte; dionisíac, el domini de les forces obscures de la natura, la intensitat de les passions profundes, el principi indeterminat, caòtic, informe, que precedí i que envolta amenaçant a l'ordre limitat d'allò humà.

Els pitagòrics van ser els introductors d'aquest nou culte veritablement religiós i turmentat, per oposició a l'humanisme amb què a Grècia hom concebia la religió i a l'esteticisme que l'envoltava. Els grecs suposaven que sota la seva inspiració es feien sacrificis cruels i orgies, pràctiques inconcebibles per a la mentalitat grega.

No és aquesta, tanmateix, la principal aportació d'aquesta escola pel que fa a la filosofia. Els pitagòrics van ser grans conreadors de les matemàtiques i van creure trobar en els nombres el principi (arkhé), que els milesis havien cregut descobrir en els elements naturals.

Van observar que en la matemàtica és on únicament es pot obtenir l'exactitud completa i l'evidència absoluta; que el moviment dels cossos celestes es pot estudiar matemàticament i així es pot predir els eclipsis i els altres fenòmens; que fins i tot en les belles arts, la música és sotmesa a nombre i mesura. I els va ser fàcil concloure que el secret de l'Univers es troba escrit en signes matemàtics, els quals són el principi fonamental d'on tot es deriva.

Però, com que participaven de l'afecció oriental pel que fa a allò arcà i misteriós, també van envoltar aquesta teoria amb el vel d'un saber ocult, reservat solament per als iniciats. Així, van assignar als nombres una significació cabalística i a alguns un simbolisme sagrat. Així, creien que posseïen una clau per a la interpretació de l'Univers. Per a ells, tot es trobava regit pel nombre i l'ordre; els cossos siderals, en el seu moviment compassat, interpreten una simfonia musical, que no pot percebre l'oïda humana.

Aquest mateix concepte d'ordre universal va fer admetre una altra aportació de la filosofia hindú: l'etern retorn, la pervivència terrenal de les ànimes que transmigren a un altre cos quan s'esdevé la mort, repetint així la simfonia infinita de l'Univers. Aquesta idea de la metempsicosi passarà a Plató, el qual recull diversos temes del pitagorisme.



Els pitagòrics

Aristòtil (segle IV aC. creia que Pitàgores (segle VI aC aprox. 530 aC.) no havia existit mai, sinó que era un personatge purament llegendari. Per això, quan en parla, es refereix a la secta -i no al suposat fundador- utilitzant l'expressió: "Els anomenats pitagòrics". Les llegendes que afirmen que tenia un braç d'or, que ressuscitava i que caminava sobre l'aigua, són molt posteriors al s. VI. Actualment es considera que Pitàgores va existir realment. Sembla que va néixer a la illa de Samos (Jònia, Àsia Menor). Per causa de les invasions perses, o perquè a la seva ciutat hi havia un govern de tipus autoritari, Pitàgores va fugir a la Magna Grècia i va instal·lar una escola a Crotona (Sicília).

L'escola Pitagòrica era una barreja d'elements místics, religiosos, amb idees polítiques molt reaccionàries i amb elements científics, concretament matemàtics, molt perfeccionats. És possible que Pitàgores creies que la civilització grega estava a punt de ser derrotada pels perses i que hagués volgut crear a la reraguarda un grup molt elitista (avui en diríem secta), que mantingués la pura tradició hel·lènica. Sabem que en la secta pitagòrica els elements vinculats al culte de l'apol·lo eren molt importants. Podem considerar-los una secta perquè barrejaven elements científics i religiosos i buscaven el poder polític.

A l'escola pitagòrica hi havia dos nivells (graus), per una banda els acusmàtics (eren els novicis, els que entraven a la secta) que havien de guardar silenci durant un llarg període (algunes fonts diuen tres anys). Acusmàtic ve d'acusmata, que significa escoltar.

El segon nivell eren els matemàtics, eren els qui coneixien els secrets del grup. Aquests "secrets" estaven vinculats als nombres.

Els Pitagòrics creien que els nombres naturals tenien poders màgics i simbòlics, que es podien manipular (màgia numèrica). Des del punt de vista científic els pitagòrics són importants en la història del pensament per plantejar per primera vegada el problema de les Matemàtiques.

Per ells, l'arkhé és el nombre i l'univers era una gran equació. D'un arkhé físic milèsic passem a un arkhémolt més abstracte, teòric, intel·lectual... Els pitagòrics van descobrir el nombre PI, i també l'arrel quadrada, l'escala musical i el teorema de Pitàgores. Però aquests descobriments matemàtics van significar la crisi de la secta, perquè l'arrel quadrada té dos signes (+ - ).A més, PI és un nombre irracional (no s'acaba mai). Amb l'aparició dels nombres irracionals tota la màgia numèrica és impossible (només es podia aplicar a nombres naturals).

L'escola pitagòrica era políticament molt conservadora i havia aprofitat els seus coneixements matemàtics per ocupar el poder en diverses ciutats de Sicília. sembla que a finals del s. VI es van produir una sèrie de revoltes polítiques contra els pitagòrics (en una d'aquestes va morir Pitàgores, a l'escola del grup a Crotona, però la seva mort va ser amagada, d'aquí van sortir les llegendes que el feien immortal).

Des del punt de vista estrictament filosòfic, el pitagorisme significa un nivell superior d'abstracció. Posteriorment Plató, que estava molt ben relacionat amb la secta, va recollir la idea de la diferència entre el nombre pur i la cosa. El plantejament platònic dels dos móns (sensible i intel·ligible) està molt condicionat pel pitagorisme, que coneixia prou bé gràcies als seus viatges. El fet que Plató hagués creat també una escola (l'Acadèmia) el vincula també a la comunitat pitagòrica.

Amb la crisi del Pitagorisme, entra també en crisi del tema de l'arkhé. L'arkhé sembla que no és ni un element físic, material ni tampoc un element abstracte com els nombres. El pas següent a la història de la filosofia serà plantejar el tema del canvi des d'un un punt de vista metafísic, com ho faran Heràclit i Parmènides.

http://www.cosmovisions.com/Pythagore.htm