Plotí (Plotin)


Esquema de la Filosofia antiga
Neoplatonisme
Filó d'Alexandria
Procle
Jàmblic
Porfiri de Tir

El filòsof romà Plotí (205-270 dC), és el fundador del neoplatonisme.







Plotí va néixer a Asiut, Egipte. Va estudiar a Alexandria amb el filòsof Ammoni Saccas durant deu anys i cap a l'any 244 se'n va anar a Roma, on va establir una escola. Plotí parlava sobre el saber pitagòric i platònic i també sobre l'ascetisme; va causar tanta impressió sobre els seus oients que alguns d'ells van donar les seves fortunes als pobres, van alliberar els esclaus, i van dedicar la vida a l'estudi i a la pietat ascètica. Als 60 anys, amb el permís de l'emperador romà Galiè, va intentar fundar una comunitat de nacions basada en el model de La República de Plató, però el projecte va fracassar a causa de l'oposició dels consellers de Galiè. Plotí va continuar ensenyant i escrivint fins que va morir.

Les seves obres comprenen 54 tractats en grec, anomenats Les Enneades, sis grups de nou llibres cada un, adaptació feta probablement pel seu alumne Porfiri de Tir, que va corregir els seus escrits.

El sistema de Plotí es basa sobretot en la teoria de les idees de Plató, però mentre que Plató manifestava que els arquetips estableixen el vincle entre la divinitat suprema i el món de la matèria, Plotí acceptava la doctrina de l'emanació. Aquesta doctrina defensa la transmissió constant de forces de l'ésser absolut, o l'Ú, a la creació per mitjà de distints agents; el primer és el nous, o intel·ligència pura, de la qual emana l'ànima del món; d'aquesta, al seu torn, emanen les ànimes dels éssers humans i els animals, i finalment la matèria. Els éssers humans, en conseqüència, pertanyen a dos móns, al dels sentits i al de la intel·ligència pura. Com que la matèria és la causa de tot mal, l'objecte de la vida hauria d'ésser escapar del món material dels sentits, i d'aquí que les persones abandonessin tots els interessos terrenals pels de la meditació intel·lectual; per mitjà de la purificació i l'exercici del pensament, les persones poden elevar-se elles mateixes fins a la intuïció del nous, i finalment, a una unió completa i extàtica amb l'Ú, que és Déu. Plotí va afirmar que havia experimentat aquest èxtasi diví diverses vegades durant la seva vida.