L'escola pluralista


Esquema de la Filosofia antiga
Empèdocles
Anaxàgores
Leucip
Demòcrit

La meditació sobre el Cosmos o univers material que van iniciar els milesis al segle VI aC es prolonga fins al segle següent amb uns altres filosòfs que hom sol agrupar sota el nom de pluralistes. Com a trets comuns tenen el fet d'admetre no pas una sola substància o arkhé, sinó una pluralitat d'elements materials irreductible entre si, i també que suposen una força còsmica que explica el moviment o canvi de les coses.

El primer d'aquests sistemes és el d'Empèdocles d'Agrigent, el qual va defensar per primera vegada la cosmologia dels quatre elements —terra, foc, aire, aigua—, de la combinació dels quals es formen tots els cossos. En aquesta combinació es troba l'origen de la física qualitativa dels antics (per oposició a la moderna física quantitativa). Juntament amb aquests elements admetia dues forces, una l'amor, que congrega i harmonitza, i l'altra l'odi, que disgrega o separa.

Anaxàgores, per la seva banda, va concebre el Cosmos com si fos agregat d'unes realitats darreres qualitativament diverses i en nombre indefinit, a les quals va anomenar homeomeries. Com a principi del seu moviment i de l'harmonia resultat ideà l'existència d'un nous o ment suprema, que s'identificava amb Déu. Aquesta teoria és el precedent més antic de la física d'Aristòtil (teoria hilemorfista).

Finalment, Demòcrit d'Abdera va suposar que el món material estava compost d'un nombre incalculable de partícules diminutes, indivisibles —els àtoms—, que es mouen eternament en un buit sense límits. Aquesta teoria atomística serà el precedent remot de la física quantitativa de l'Edat Moderna.