Karl Raimund Popper



Filòsof de la ciència britànic, dorigen austríac, famós per la seva teoria del mètode científic i per la crítica que va fer del determinisme històric.

 

 

 

Popper va néixer a Viena l'any 1902 i es va doctorar en filosofia per la universitat d'aquesta ciutat el 1928. Encara que no va ser membre de l'anomenada Escola de Viena (Positivisme), va simpatitzar amb la seva actitud científica, però va criticar alguns dels seus postulats. D'ençà de 1937 fins a 1945 va exercir la docència a la Universitat de Canterbury (Nova Zelanda) i, més tard, a la Universitat de Londres. Va morir el 17 de setembre de 1994.

La contribució més significativa de Popper a la filosofia de la ciència va ser la seva caracterització del mètode científic. En la seva Lògica de la investigació científica (1934), va criticar la idea que prevalia que la ciència és, en essència, inductiva. Va proposar un criteri de comprovació que va anomenar falsabilitat, per tal de determinar la validesa científica, i va subratllar el caràcter hipoteticodeductiu de la ciència. Les teories científiques són hipòtesis a partir de les quals es poden deduir enunciats comprovables per mitjà de l'observació; si les observacions experimentals adequades revelen que aqueixos enunciats són falsos, la hipòtesi és refutada. Si una hipòtesi supera l'esforç de demostrar la seva falsedat, pot ésser acceptada, si més no amb caràcter provisional. No obstant això, cap teoria científica pot ésser establerta d'una forma concloent.

En La societat oberta i els seus enemics (1945), Popper va defensar la democràcia i va mostrar objeccions a les implicacions autoritàries de les teories polítiques de Plató i Karl Marx. Va criticar la idea que les lleis descobridores del desenvolupament de la història en fan inevitable el curs futur i, per tant, predictible.



FALSABILITAT

Concepte encunyat pel filòsof Karl Raimund Popper, que designa la possibilitat que una teoria té d'ésser desmentida, falsejada o falsada per un fet determinat o per algun enunciat que pugui deduir-se d'aqueixa teoria i no pugui ser verificable emprant l'esmentada teoria.

Segons Popper, un dels trets de qualsevol teoria científica veritable consisteix en la seva falsabilitat; si una teoria aconsegueix no ésser falsejada, pot mantenir les seves pretensions de validesa. Amb aquest plantejament, Popper pretenia resoldre els problemes de la teoria de la inducció clàssica del neopositivisme, i també introduir un nivell més gran de confrontació en l'anàlisi de les pretensions de veritat i validesa d'una teoria científica. Així, en comptes de verificar inductivament una teoria, allò que s'intenta és mantenir-la apartada de les possibilitats que aquesta teoria té d'ésser falsejada. De fet, una teoria que no es troba oberta a la falsabilitat no pot ésser considerada una teoria científica.

Karl Popper va evocar l'antiga paradoxa de la tolerància en aquests termes:

« La tolerància ilimitada ha de portar a la desaparició de la tolerància. Si estenem la tolerància ilimitada fins i tot als qui són intolerants, si no estem disposats a defensar una societat tolerant contra l'impacte de l'intolerant, aleshores el tolerant serà destruït, i la tolerància amb ell. (...) haurem de reivindicar el dret de suprimir-los (els intolerants), si cal, fins i tot per la força (...) Per tant, haurem de reivindicar, en nom de la tolerància, el dret de no tolerar l'intolerant.  »



http://fr.wikipedia.org/wiki/Popper