Porfiri de Tir (Porphyre de Tyr)


Esquema de la Filosofia antiga
Neoplatonisme
Filó d'Alexandria
Procle
Jàmblic

Porfiri de Tir (232/233-ca. 304), va ser primerament, a Atenes, deixeble de Longí i després, a Roma –probablement a partir de l’any 262—deixeble de Plotí, del qual va ser biògraf i va corregir i compilar les seves Ennèades.



Porfiri és autor de nombrosos tractats sobre molt diverses matèries, com ara la matemàtica, la lògica, l’astrologia, la religió, la història, la retòrica i la moral, i de comentaris a Plató i a Aristòtil. Va ser força coneguda i influent l’anomenada Isagoge o Introducció al tractat aristotèlic sobre les categories. Aquesta obra, comentada per Ammoni Saccas (teòleg alexandrí del segle III), Elies i David, i traduïda al llatí per Boeci, va tenir força repercussió en la literatura filosòfica de l’edat mitjana. El seu objecte és l’estudi dels anomenats predicables, o cinc veus, i ha estat considerada com la base de la disputa medieval sobre els universals.

També van ser influents en la filosofia les seves Sentències quant als intel·ligibles, redactades en forma aforística. Tot i que Porfiri va basar principalment les seves idees en les del seu mestre Plotí, va accentuar força les tendències eclèctiques que ja s’havien obert pas en el neoplatonisme. Per tant, no és estrany trobar en els textos de Porfiri intents d’unir les doctrines platòniques, aristotèliques i platonianes amb altres de Posidoni i d’Antíoc d’Alcaló. A més a més, un tret característic de Porfiri és l’accentuació de les qüestions ètiques i religioses, fins al punt que hom ha dit alguna vegada que la filosofia de Porfiri té per objecte principal preparar l’ànima, mitjançant la purificació ascètica, per a la contemplació del món intel·ligible i, en darrer terme, de la Unitat suprema.

Algunes de les diferències principals entre les opinions de Plotí i les de Porfiri es poden entendre des del darrer punt de vista esmentat. Entre aquestes diferències destaca la concepció que Porfiri té de la naturalesa del mal. Segons Porfiri, el mal no resideix en la matèria, sinó en la mateixa ànima en la mesura que aquesta no es troba regida per l’esperit intel·ligible. Però quan l’ànima pot, mitjançant la purificació ascètica i la contemplació, desprendre’s del mal, pot efectuar sense cap altre obstacle el seu ascens, és a dir, acomplir el seu destí. Així, mentre Plotí concebia l’ascens com una dominació del mal de la matèria, manifestada en el cos, Porfiri el concep com un domini de l’ànima sobre ella mateixa.

La classificació porfiriana de les virtuts és semblant, però és més completa i elaborada. Segons Porfiri, hi ha quatre tipus de virtuts en sentit ascendent. Les primeres, i inferiors, són les virtuts de la vida civil, o virtuts polítiques, les segones són les virtuts catàrquiques o purificadores, la finalitat de les quals és l’apatia (pel que fa a les passions del cos i a les afeccions de l’ànima); les terceres són les virtuts que adrecen l’ànima vers el nous; les quartes i supremes, són les virtuts paradigmàtiques, que són virtuts del mateix nous i no pas, com les anteriors, solament de l’ànima. Cal observar que Porfiri no considerava la teürgia com una activitat superior, encara que tampoc no la descartava pas.

Pel que fa a la religió, Porfiri va defensar amb zel allò que considerava com la religió tradicional hel·lènica –i que, de fet, era una barreja de certs elements d’aquesta religió amb especulacions filosòfiques– contra els seus detractors i, en un tractat escrit a propòsit, contra els cristians. Així, donava interpretacions al·legòriques dels mites religiosos populars. L’obra de Porfiri Contra els cristians, en quinze llibres, va ser objecte de refutacions per diversos escriptors eclesiàstics (entre els quals Eusebi de Cesarea). Gràcies a aquestes refutacions se’n conserven alguns fragments, ja que el tractat va ser cremat l’any 435 per ordre de Teodosi II.

http://www.ferratermora.com/ency_filosofo_kp_porfirio.html
http://fr.wikipedia.org/wiki/Porphyre_de_Tyr
http://it.wikipedia.org/wiki/Porfirio
http://www.cosmovisions.com/Porphyre.htm
http://clientes.vianetworks.es/empresas/lua911/Cristianismo y Filosofia/neoplatonismo2.html