Dionís el pseudo Areopagita (Dénys le pseudo-Aréopagite)


Esquema de la filosofia medieval
Escolasticisme

Dionís el pseudo-Areopagita, filòsof i teòleg místic cristià d'inspiració neoplatònica (V-VI segle) l'obra del qual, falsament atribuïda a un homònim deixeble de sant Pau, va influir considerablement la teologia i la filosofia cristiana medieval.

Qui era Dionís?

Durant tota l'edat mitjana, un conjunt de textos teològics grecs d'inspiració neoplatònica va ser atribuït a Dionís l'Areopagita, membre de l'Areòpag d'Atenes i convertit al cristianisme per sant Pau, segons el text dels Fets dels Apòstols, (XVII, 34). Dionís hauria estat el primer bisbe d'Atenes, abans d'ésser martiritzat en temps de Domicià, emperador de Roma.

Hom considera actualment que aquests textos són l'obra d'un personatge desconegut, escrivent entre els anys 482 i 530 dC, potser un monjo sirià, alumne de Jàmblic i de Procle (416-485).

Obra teològica

Dionís l'Areopagita cerca de conciliar la revelació cristiana i la filosofia neoplatònica. La Jerarquia celeste i la Jerarquia eclesiàstica demostra que tota la creació, tant la celeste (àngels) com terrestre (homes i criatures inferiors), ocupa graus particulars de perfecció que formen una immensa jerarquia ordenada completament al volant de Déu (divinització). La història és un gran moviment d'anar i de retorn de l'univers de Déu a Déu. Els Noms divins explica els diversos noms que l'home pot donar a Déu, sia a la Bíblia, sia a la filosofia. La Teologia mística fa l'elogi de la ignorància mística, el concepte paradoxal de la Divinitat en tant que tenebres absolutes de les quals hom no pot dir res, perquè aquesta és negació de tot allò que és, de tot allò que l'home pot percebre pels sentits. Dionís l'Areopagita seria el fundador de la teologia anomenada negativa (via negativa) o apofàtica.

Influència

La influència de Dionís l'Areopagita va ser certament amplificada per la seva identificació amb el deixeble de sant Pau, després per una confusió amb sant Dionís, primer bisbe de París.

La seva obra va ser traduïda al llatí per l'abat Hilduí i Joan Escot Eurígena (segle IX), després per Marsili Ficin (segle XV). Va ser comentada per sant Tomàs d'Aquino, sant Màxim el Confessor, sant Albert Magne, sant Bonaventura. Dante va utilitzar la seva jerarquia celeste per definir l'ordenament dels àngels a la Divina Comèdia. La seva influència és també marcada sobre nombrosos místics, per exemple sant Joan de la Creu, i sobre l'idealisme alemany del segle XIX.