Schelling


L'idealisme alemany
Johann Gottlieb Fichte
Hegel


El filòsof alemany Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (1775-1854) és un dels màxims exponents de l'idealisme i de la tendència romàntica en la filosofia alemanya.







Nascut a Leonberg, Württemberg, el 27 de gener de 1775 i educat a la Universitat de Tubinga, va treballar com a professor a les facultats de la majoria de les principals universitats d'Alemanya i el 1841 va ser cridat a Berlín per Frederic  Guillem IV, rei de Prússia. Schelling va morir el 20 d'agost de 1854 a Bad Ragaz, Suïssa.

La filosofia de Schelling va estar en contínua evolució. Al principi, el seu pensament es basava en essència en una anàlisi profunda de les idees dels filòsofs alemanys Immanuel Kant i Johann Gottlieb Fichte i de les del filòsof holandès Baruch Spinoza. El principi fonamental d'aquesta fase del seu treball és la identitat del subjecte i l'objecte, que va arribar a ser la base d'una filosofia de la identitat que era panteista en la seva naturalesa general, i equiparava  Déu amb les forces i les lleis de l'univers. Per a Schelling no són acceptables ni el criticisme, que considera el subjecte com un objecte, ni el dogmatisme, que fa un absolut de l'objecte. Al lloc de la substància, diu, s'ha de col·locar el jo absolut i llavors es pot plantejar la llibertat com l'objecte d'una intuïció intel·lectual. En la seva segona època, rebutjant el panteisme com a negatiu, va desenvolupar  el que ell anomenava una filosofia positiva, en què definia l'existència humana com el mode de reserva per part d'allò Absolut. L'essència de la humanitat és la lliure activitat creativa.

Els treballs de Schelling inclouen La filosofia de l'art (1807), De la llibertat humana (1809) i fragments d'una gran obra no publicada que van ser traduïts a l'anglès com Les edats del món (1942).

Schelling accepta de Fichte la idea d'un jo  lliure, però que no s'enfronta al món, sinó que opera des d'ell, és també natura. No admet que la natura es redueixi al contingut del subjecte (no-jo) i l'anomena jo objectiu. Defensa, així, una filosofia de la identitat: esperit i naturalesa són manifestacions d'una realitat única: l'absolut. Després d'aquesta primera etapa crítica, defensa una filosofia de la llibertat, entenent l'absolut com a identitat de llibertat i necessitat. Els actes de l'individu són, al mateix temps, necessaris i lliures. La darrera fase del seu pensament conté la filosofia positiva que culmina en una filosofia de la revelació: l'anàlisi de la llibertat humana ens condueix a Déu (llibertat absoluta).

http://www.cosmovisions.com/Schelling.htm