Arthur Schopenhauer

El filòsof alemany Arthur Schopenhauer (1788-1860) és conegut per la seva filosofia del pessimisme.

 

 

 

Nascut a Danzig (ara Gdansk, Polònia) el 22 de febrer de 1788, Schopenhauer va estudiar a les universitats de Gotinga, Berlín, i Jena. Es va instal·lar a Frankfurt del Main, on va portar una vida solitària i es va bolcar en l'estudi de les filosofies budista i hinduista i en el misticisme. També va estar influenciat per les idees del teòleg dominic, místic i filòsof eclèctic alemany Mestre Eckhart, del teòsof i místic alemany Jakob Boehme, i dels erudits del renaixement i de la Il·lustració. A la seva obra principal, El món com a voluntat i representació (1819), proposava els elements ètics i metafísics dominants de la seva filosofia atea i pessimista.

Schopenhauer, en desacord amb l'escola de l'idealisme, es va oposar amb duresa a les idees del filòsof alemany Georg Wilhelm Friedrich Hegel, que creia en la naturalesa espiritual de tota realitat. Al seu lloc, Schopenhauer acceptava, amb algunes reserves, la teoria del filòsof alemany Immanuel Kant, que els fenòmens existeixen només en la mesura en què la ment els percep com a representacions. Tanmateix, no estava d'acord amb aquest darrer en el fet que la “cosa-en-sí” (Ding an sich), o realitat darrera, existeixi més enllà de l'experiència. La identificava per la seva banda amb la voluntat experimentada. No obstant això, la voluntat no està limitada a una acció voluntària previsible; sinó que tota l'activitat experimentada per la personalitat és voluntat, incloses les funcions fisiològiques inconscients. Aquesta voluntat és la naturalesa innata que cada ésser experimenta i adopta en el temps i l'espai com a aparença del cos, que és així la seva representació. Partint del principi que la voluntat és la naturalesa innata del seu propi cos com una aparença en el temps i en l'espai, Schopenhauer va arribar a la conclusió que la realitat innata de totes les aparences materials és la voluntat; i que la realitat darrera és una voluntat universal.

Per a Schopenhauer la tragèdia de la vida sorgeix de la naturalesa de la voluntat, que incita sense parar l'individu cap a la consecució de metes successives, cap de les quals pot proporcionar satisfacció permanent a l'activitat infinita de la força de la vida, o voluntat. Així, la voluntat porta la persona al dolor, remei al patiment i a la mort; a un cicle sense fi de naixement, mort i renaixement, i l'activitat de la voluntat només pot ser portada a un fi a través d'una actitud de renúncia, en la qual la raó governi la voluntat fins al punt que cessi d'esforçar-se.

Schopenhauer va tenir aquesta concepció de l'origen de la vida en la voluntat gràcies a un plantejament que partia de la concepció de la naturalesa de la consciència com a impulsora. Va mostrar una forta influència budista en la seva metafísica i un aconseguit sincretisme d'idees budistes i cristianes en les seves reflexions ètiques. Des del punt de vista epistemològic, les idees de Schopenhauer pertanyen a l'escola de la fenomenologia.

Famós per la seva misogínia, Schopenhauer va aplicar les seves idees en considerar els principis que constitueixen el fonament de l'activitat sexual humana, defensant que els individus s'uneixen no pas per les sensacions de l'amor sentimental sinó pels impulsos irracionals de la voluntat.

Hom pot distingir empremtes de la filosofia de Schopenhauer en les primeres obres del filòsof i poeta alemany Friedrich Nietzsche, en les òperes del compositor alemany Richard Wagner i en molts dels treballs filosòfics i artístics del segle XX. Schopenhauer va morir el 21 de setembre de 1860.

http://www.cosmovisions.com/Schopenhauer.htm