Biografia de Sòcrates


Esquema de la Filosofia antiga
Sòcrates
Escoles socràtiques menors

Sòcrates va néixer a Atenes vers el 470 aC i hi va morir el 399 aC. La seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats. Després de mort proliferà la literatura dels diàlegs socràtics (els Diàlegs de Plató, les Dites memorables, l'Apologia i el Simposi de Xenofont i els Diàlegs de Fedó). 



Sense aspiracions polítiques, no pogué evitar d'ésser membre de la bulé atenesa i participar en altres òrgans de decisió. Sota la democràcia, va ser acusat d'irreligiós i de corruptor del jovent i va ser condemnat a mort. 

Quant a la seva actitud filosòfica, es va oposar al relativisme dels sofistes la convicció que existeix sempre una veritat absoluta sobre les coses, arrelada en el seu ésser essencial i a la qual l'home ha de procurar d'accedir per mitjà de la raó. També es va oposar als físics en rebutjar la prioritat donada al problema de la natura i el camí emprat per a conquerir la veritat. Ell promou un diàleg estrictament humà, fecund en la mesura que els diversos interlocutors, sotmesos pel mestre a un hàbil interrogatori, van aproximant-se, des de les seves respectives opinions, cap a la veritat universal cercada. 

Per això, el mètode socràtic presentava dos moments ben diferenciats: el de la ironia, mitjançant la qual aconseguia que els seus oponents s'alliberessin de llurs prejudicis, reconeguessin llur ignorància i desitgessin superar-la, i el moment maièutic (o art d'ajudar a donar llum) o del part intel·lectual: la ‘‘concepció'' del concepte adequat. Aquest mètode aportava a la lògica l'estudi del procés inductiu del pensament, la noció de concepte com a manifestació a la ment de l'essència de les coses i la definició on s'expliciten les notes del concepte. I, en aplicar-lo al camp ètic i al polític el portà a guiar-se exclusivament per la pròpia raó. També contribuí a una popularització de la moral, que va posar a l'abast de tothom. La independència d'aquesta nova moral seduí molts joves atenesos, però també escandalitzà els sectors tradicionalistes. 

Tot i que mai no va escriure res, el seu pensament ha exercit una influència decisiva sobre el pensament occidental. Això l'ha fet objecte d'una admiració secular, trencada només pel vitalisme, l'irracionalisme i el cientisme neopositivista.