Escoles socràtiques menors

Esquema de la Filosofia antiga
Escola de Mègara
Escola cínica
Escola cirenaica

La influència històrica que va deixar Sòcrates és extensa i variada, com diverses van poder ser les interpretacions del seu magisteri i del seu testimoni personal.

Entre les anomenades “escoles socràtiques menors”, cal fer esment dels cirenaics i els cínics. Aristip de Cirene va accentuar  en l'ensenyament de Sòcrates el seu imperatiu d'independència personal i de recerca del bé. Però el bé va ser concebut per aquesta escola com el plaer o el refinament en el plaer, objectiu per a una vida guiada per la raó. És aquesta la primera escola hedonista (hedoné, plaer), que influirà un segle més endavant en les teories d'Epicur de Samos.

Antístenes va interpretar, per contra, que aqueix bé o objectiu darrer d'una vida serena i racional era la virtut, és a dir, el domini de les pròpies passions i apetències. El savi ha de viure atenint-se a allò indispensable, menyspreant tot allò superflu com a font d'esclavatge moral. Els cínics  prescindien així de totes les conviccions socials i feien gala de sinceritat i encara de desvergonyiment en els seus judicis i respostes. D'aquí prové el concepte de “cínic” que ha arribat fins als nostres dies. Això de banda, se sotmetien a una vida mísera i ascètica com a imperatiu de la virtut. El nom de l'escola deriva de Cynosargos, d'on era el seu fundador, però coincideix també amb el nom del gos (kuvn, ca), les qualitats del qual elogiaven com a model de vida: la seva sobrietat, salut, alegria, impudícia i fidelitat. Els cínics seran el precedent de l'escola estoica, al segle següent.

Hom considera “escoles socràtiques majors” les de Plató i Aristòtil.

Escola de Mègara

Escola filosòfica que va agrupar diversos pensadors que van viure durant els segles V i IV aC. Aquests, seguint l'exemple d'Euclides de Mègara, van interpretar la doctrina socràtica en sentit eleàtic, identificant el seu concepte del bé amb el concepte de l'ens únic de Parmènides i de Zenó. Aquest va influir, sobretot, el mètode de confutació per l'absurd, adoptat per Euclides i els seus successors. De la seva dialèctica va néixer l'erística, o art de la controvèrsia, que connectava amb certs aspectes inferiors de la sofística de la mateixa època. Els representants més coneguts d'aquesta escola van ser —al costat d'Euclides— Eubúlides de Milet, Diodor Cronos i Estilpó. Plató en va atacar les teories en el seu diàleg Parmènides, on va voler demostrar irònicament que la dialèctica de Zenó emprada pels pensadors megàrics en defensa de l'U podia ésser canviada de signe i anar en contra de la mateixa unitat de Parmènides.

Euclides de Mègara va ser un dels principals deixebles de Sòcrates. Va saber combinar els ensenyaments del seu mestre quant a la virtut com a coneixement, i el concepte eleàtic de l'univers com una unitat immutable que s'ha d'entendre tan sols mitjançant la reflexió filosòfica.

Escola cínica

Escola filosòfica grega iniciada per Antístenes d'Atenes a la fi del segle V aC, que va durar fins al segle VI. El nom de cínics pot provenir del gimnàs de Cynosargos (Atenes), on va ser fundada l'escola, o bé, segons una interpretació antiga, de la manca de pudor i de convencions que, semblantment als gossos (en grec kynós), els caracteritzava. D'orientació essencialment ètica, els cínics presenten força similituds amb el socratisme (èmfasi en la virtut, indiferència envers la investigació de la natura, antropocentrisme) i, de fet, molts autors els consideren una derivació d'aquest. Aspiraven a l'autosuficiència moral de l'individu, que va lligada a una crítica de la civilització i de les convencions socials i a una apologia de l'estat natural. El cinisme és un pensament de ruptura radical, que es manifesta amb la voluntat provocativa i substitueix la ironia equànime de Sòcrates per un sarcasme agressiu. El membre més destacat d'aquesta escola va ser Antístenes, i el més famós, pel seu testimoni viu, el seu deixeble Diògenes de Sinope. Uns altres cínics van ser Crates de Tebes i la seva dona Hipàrquia, Mònim, Onesícrit, Mètrocles, Menip de Sínope i Menedem.

Antístenes d'Atenes (ca. 444 - ca. 371 aC), en considerar que la felicitat sols es podia assolir a través de la virtut, censurava l'art i la literatura, condemnava el luxe i la comoditat, i lloava el treball dur. El seu alumne més famós va ser el cínic Diògenes de Sinope.

La virtut va ser l'objectiu principal de la filosofia de Diògenes de Sínope, el qual no ocultava el seu menyspreu envers la literatura i les arts. Diògenes es burlava dels homes de lletres per llegir els sofriments d'Odisseu mentre que desatenien els propis, i dels oradors que estudiaven com fer valer la veritat però no pas com practicar-la. En un viatge a Aegina va ser segrestat per pirates i emmenat a Creta, on va ser venut com esclau. Quan li demanaven en quina activitat era hàbil, contestava: "en manar". Va ser comprat per Xeniades de Corint, el qual en reconèixer la seva vàlua li va tornar la llibertat i el va convertir en tutor dels seus fills.

Segons una història popular, Diògenes passejava per Atenes a la llum del dia portant un llum encès i afirmant que cercava un home honesta. Hom diu que una altra vegada Diògenes va tenir una entrevista inesperada amb Alexandre el Gran, el qual va començar la conversa així: "Jo sóc Alexandre el Gran"; el filòsof va contestar: "i jo, Diògenes el cínic". Alexandre, aleshores li va demanar de quina manera el podia servir. El filòsof contestar: "Pots sortir del pas per tal que no em prenguis la llum del sol". Hom diu que Alexandre va restar tan impressionat pel domini d'ell mateix del cínic que se'n va anar dient: "si no fos Alexandre, voldria ésser Diògenes".

Escola cirenaica

Escola filosòfica grega fundada per Aristip de Cirene a la darreria del segle IV aC. De tendència sensualista en gnoseologia i partidària de l'hedonisme en moral, l'escola ensenyava que res no és, per naturalesa, just o injust, i que cal que hom s'alliberi de prejudicis i de supersticions. En van ser principals representants Arete (filla d'Aristip de Cirene) i el seu fill Aristip el Jove, Teodor de Cirene, anomenat l'ateu, i Hegèsies. Al segle III aC l'escola cirenaica pràcticament va ser absorbida per l'epicureisme.

Aristip de Cirene (? ~435 aC - ~350 aC) va ser deixeble dels sofistes i de Sòcrates, i a la mort d'aquest va fundar l'escola cirenaica. Va considerar que el coneixement es limita a l'àmbit del sensible i que té valor purament individual. Com els cínics, va donar importància fonamental a les qüestions morals, però va afirmar que el bé suprem de l'home és el plaer, entès com a individual i present. La possibilitat de viure plenament l'instant present representava la realització de la llibertat humana, és a dir, el domini absolut de si mateix, sense deplorar el passat, ja inexistent, ni desitjar el futur problemàtic. El plaer defensat per Aristip derivava, doncs, igual com la virtut propugnada pels cínics, de la saviesa i la prudència.

http://www.cosmovisions.com/EcoleMegarique.htm
http://www.cosmovisions.com/EuclideMegare.htm

http://www.cosmovisions.com/EcoleCyrenaique.htm
http://www.cosmovisions.com/Aristippe.htm

http://www.cosmovisions.com/EcoleCynique.htm
http://www.cosmovisions.com/Antisthene.htm
http://www.cosmovisions.com/DiogeneCynique.htm