Els sofistes (Les sophistes)

Esquema de la Filosofia antiga
Protàgores
Gòrgies

Entre el V i el IV es troba el Segle d'Or de la filosofia grega. És el període àtic, que produirà a més de Sòcrates, potser les dues figures més grans de la filosofia de tots els temps: Plató i Aristòtil. Una característica fonamental n'assenyala el límit del començament: l'esperit reflexiona sobre ell mateix, i abandona, de moment, l'estudi del món exterior. Per què cal conèixer el món —es demana Sòcrates— si no em conec a mi mateix? Què sóc jo mateix i què és la meva raó, aquest instrument de què em valc per a conèixer? Aquest és el problema per a aquest període, que hom ha anomenat humanístic, de la filosofia grega.

En la iniciació d'aquesta nova època cal destacar un fenomen de caràcter social, que és allò que a la història es coneix amb el nom de sofística. Sofista no vol dir res més que savi o mestre de saviesa, i així es feia servir aquesta paraula en aquella època. El sentit pejoratiu i fins i tot insultant que té avui (hàbil falsari en el discurs) prové d'allò que van arribar a ésser realment els sofistes.

Grècia no va tenir unitat política fins als temps d'Alexandre el Gran, que són els de la seva decadència. Es governava per ciutats (polis) independents, i en forma democràtica, amb l'espontània democràcia dels petits grups socials. A l'àgora s'administrava justícia públicament, i cada ciutadà defensava la seva causa. En aqueixes condicions es pot comprendre la immensa importància que per a tothom tenia el fet de saber exposar de forma brillant i convèncer els jutges. Doncs bé, els sofistes van ser precisament mestres dedicats a l'ensenyament de la retòrica i la dialèctica, això és, de l'art de saber exposar, defensar i persuadir públicament. Allò que fins aleshores havia estat l'exercici lliure i desinteressat de la més noble dedicació, va esdevenir una activitat mercantil: aquest va ser el primer sentit pejoratiu que, a l'època, va adquirir la paraula sofista: aquell qui cobra per ensenyar, o, més aviat, ensenya per cobrar.

Però és un altre i més profundament pejoratiu el sentit que la paraula va adquirir al llarg de la història, i això es deriva del vici intel·lectual en què van caure els sofistes amb l'exercici de la seva funció. A força d'ensenyar a defensar totes les causes, i encara d'aconseguir que els seus alumnes triomfessin de vegades amb causes injustes, gairebé indefensables, es va estendre entre ells un esperit escèptic, irònic cap el concepte de veritat, i una fe cega en el poder humà de convicció i en la seva habilitat dialèctica. Un dels sofistes que anomena la història, Protàgores (485-411), expressà aquesta convicció en el seu conegut principi “l'home és la mesura de totes les coses”. Això val tant com dir que el coneixement és alguna cosa del subjecte, alguna cosa que es dóna en la seva ment, per la qual cosa l'home el pot crear i presentar-lo com li sembli millor; és qüestió d'habilitat.

Aquest moviment social va ser l'ocasió que va fer que l'esperit grec s'apartés dels temes objectius —metafísics o cosmològics— i es polaritzés en la contemplació d'allò interior, de l'home mateix i el seu intel·lecte. Què és la veritat, això que els sofistes posen en entredit? Què és la raó, això que ens serveix per al descobriment de la veritat?


 

Sofística

Moviment cultural, relacionat amb la literatura i amb la filosofia, que es va produir a la ciutat d'Atenes a l'època de la democràcia, entre mitjan segle V aC i mitjan segle següent. En aquesta època, el règim polític atenès va facilitar una lluita pel poder que sovint es basava en l'habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles. En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics. 

Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística; la primera de les quals, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, la intengren quatre grans figures: Protàgores, Gòrgies, Críties —que va ser oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el pas d'un ensenyament obsedit per la idea de la “virtut” (areth, areté) cap a la venda d'una habilitat, d'una “art” pràctica (tecnh, tecné): la capacitat dialèctica, convertida en ofici, comença, amb ells, una influència en la vida cultural i política d'Atenes que abraça des del teatre d'Eurípides fins a l'oportunisme polític d'Alcibíades i que domina, al segle IV aC, la literatura grega. 

L'origen de la prosa àtica, que aviat va aconseguir la síntesi culminant de l'estil de Tucídides, va unida als noms dels sofistes —sobretot de Gòrgies— i la influència de tots ells marca el predomini de la prosa en la vida literària (per oposició al predomini de la poesia, típic de l'època arcaica), fins a arribar a la tecnificació refistolada de l'estil d'Isòcrates, però passant pel guany de l'assoliment d'una prosa científica capaç i segura. La segona generació de sofistes, constituïda per algunes obres anònimes o d'atribució difícil, caracteritzades per una major especialització tècnica, influí notablement en la consolidació de la cultura postdemocràtica atenesa, comptant-hi Plató. En la història de la literatura grega, hom dóna també el nom de segona sofística a l'auge de la retòrica i d'una producció literària de signe mimètic, en llengua grega, que es va produir, a l'Orient hel·lenitzat de l'imperi Romà, des de mitjan segle I dC fins al III dC. Els sofistes d'aquesta època van ser conferenciants i, normalment, funcionaris imperials que van ocupar càrrecs d'importància en l'administració. Aquest estat de coses, que va ser assumit i continuat per la literatura cristiana, perdurà fins a les acaballes de l'Imperi i determinà, en part, el caràcter escolar, retòric i d'aparat, perceptible en bona part de la literatura culta bizantina. Els sofistes Filòstrat i Eunapi van dedicar sengles obres a l'estudi dels representants principals d'aquesta segona sofística.



http://www.cosmovisions.com/Sophistes.htm
http://www.cosmovisions.com/Protagoras.htm
http://www.cosmovisions.com/Gorgias.htm
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/prim84s3.htm