La disputa dels universals


Esquema de la filosofia medieval
Nominalisme

El terme "universals" utilitzat com un nom és una noció metafísica i més precisament de l'escolàstica medieval. El filòsof Porfiri de Tir en la seva introducció a la Lògica d'Aristòtil, va definir cinc universals:

Els univerals són tipus, propietats o relacions que caracteritzen allò que és invariable en el temps i en l'espai. Per tant, els universals s'oposen als particulars, i són assimilables, en una primera aproximació, als conceptes. Així, la "cavallanitat", la "circularitat",... són universals. Per contra, aquest cavall, aquest cercle, són particulars.



La disputa dels universals

Durant l'edat mitjana, els universals van ser objecte d'una querella que es va fer cèlebre. Les escoles s'oposaven sobre la qüestió de saber si els universals són pures concepcions de l'esperit, és a dir conceptes, o, si són idees, assimilables a la concepció platònica de les Idees i tenen una existència pròpia.

Aquesta oposició travessa la història de la filosofia. Plató, idealista, i Aristòtil, realista, van presentar tesis oposades. Per a Plató, les Idees existeixen i fins i tot són l'única realitat.

Tot i que la tesi platònica va ser dominant durant molt temps i fins i tot exclusiva, el canonge de Compiègne, Roscelin, la va posar en qüestió en afirmar que els universals són abans de res abstraccions, que no tenen existència sinó dins l'esperit d'aquell qui els forma i en els mitjans dels mots o dels noms amb què hom els designa; fet que va donar el nom a aquesta tesi: el nominalisme.

Exemple de lleis

Per exemple, les lleis de la natura no canviaran pas d'un continent a un altre, els conceptes són els universals per excel·lència.

D'antuvi, les lleis són els universals més febles perquè són susceptibles de canviar amb el temps i les mentalitats però també perquè canvien d'un Estat a un altre.

La "qüestió dels universals"

Una forma de classificar les escoles filosòfiques medievals és la "qüestió dels universals". A través d’un comentarista neoplatònic de la Lògica aristotèlica (Porfiri), el món antic va deixar una pregunta plantejada: què són i on són els conceptes o universals? Tres solucions eren possibles: a) el "realisme exagerat" platònic, b) el "nominalisme", i c) el "realisme moderat" aristotèlic.

Cada una d’aquelles solucions va donar lloc a un estil filosòfic:

A) el platonisme cristià d'Agustí d'Hipona i la tradició agustiniana medieval (el món de les idees és la saviesa divina);

B) l’aristotelisme cristià de Tomàs d’Aquino (hylemorfisme i abstracció)

C) l’escepticisme de Guillem d’Ockham (els conceptes són convencions lingüístiques). Aquest va ser l’origen del fideisme de Martí Luter.

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/disputauniversales.htm
http://fr.wikipedia.org/wiki/Universaux
http://www.iut-nantes.univ-nantes.fr/~habrias/ios/qurellesuniv.html
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/disputauniversales.htm
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/hist4d64.htm