Ludwig Wittgenstein




El filòsof austríac Ludwig Wittgenstein (1889-1951) és un dels pensadors més influents del segle XX. Va ser reconegut en especial per la seva contribució al moviment conegut com a filosofia analítica.

 

 

Ludwig Wittgenstein va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889; es va educar en una família rica i il·lustrada. Després d'assistir a escoles a Linz i Berlín, es va traslladar a la Gran Bretanya per estudiar enginyeria a la Universitat de Manchester. El seu interès per la matemàtica pura el va portar al Trinity College (Cambridge) per estudiar amb Bertrand Russell. Allà va orientar el seu interès cap a la filosofia.

El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicus-philosophicus (1921), una obra que segons ell, subministrava la “solució definitiva” als problemes filosòfics. Més tard, es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar als escolars d'un poble d'Àustria. El 1929 va tornar a Cambridge per tal de reprendre el seu treball en filosofia i va ser designat al Trinity College. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en les seves Investigacions filosòfiques, obra publicada amb caràcter pòstum el 1953.

Home sensible i profund que sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió, Wittgenstein odiava la petulància i va ser famós pel seu estil senzill de vida i de vestir. Era de personalitat forta i segura, i va exercir una considerable influència en aquells amb els quals feia amistat. Wittgenstein es va retirar el 1947 i va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951.



Obra

En l'evolució filosòfica de Wittgenstein hom pot distingir dues èpoques distintes: un primer període, representat pel Tractatus, i un altre de posterior, representat per les Investigacions filosòfiques. No obstant això, durant la part més gran de la seva vida, Wittgenstein, de manera coherent, va concebre la filosofia com una anàlisi conceptual o lingüística. En el Tractatus va defensar que la “filosofia pretén l'aclariment lògic de les idees”. En les Investigacions filosòfiques, tanmateix, mantenia que la “filosofia és un combat contra l'encanteri de la nostra intel·ligència per mitjà del llenguatge”.

El Tractatus

En el Tractatus, Wittgenstein defensava que el llenguatge es compon de proposicions complexes que poden ser analitzades en proposicions més senzilles fins a arribar a una formulació simple o elemental. De manera semblant, el món es compon de fets complexos que poden ser analitzats en fets menys complexos fins a arribar als fets simples, o atòmics. El món és la totalitat d'aqueixos fets. Segons la imatge de la teoria del significat de Wittgenstein, és la naturalesa lògica de les proposicions elementals la que representa fets atòmics o “situacions”. Afirmava que la naturalesa del llenguatge requereix proposicions elementals, i la seva teoria del significat exigeix que hi hagi fets atòmics representats per proposicions elementals. Sobre aquesta anàlisi, només les proposicions que representen fets —les proposicions de ciència— són considerades cognitivament significatives. Les declaracions ètiques i metafísiques no són afirmacions significatives ni rellevants. Aquesta teoria va produir un gran efecte sobre les teories del positivisme, i els positivistes lògics adscrits al Cercle de Viena van reconèixer la transcendència d'aquesta conclusió.

Les Investigacions filosòfiques

Wittgenstein va arribar a creure, no obstant això, que la limitada visió del llenguatge reflectida en el Tractatus era errònia. En les Investigacions filosòfiques va defensar que si un investiga en el present com s'utilitza el llenguatge, la varietat d'usos lingüístics es torna clara. Les paraules són com eines, i com les eines serveixen per a diferents funcions, així les expressions lingüístiques acompleixen diverses funcions. Encara que algunes preposicions són utilitzades per a representar fets, altres són utilitzades per a ordenar, interrogar, pregar, agrair, maleir, i així successivament. Aquest reconeixement de la pluralitat i flexibilitat lingüístiques van portar al concepte de Wittgenstein del joc del llenguatge i a la conclusió que la gent interpreta diferents jocs de llenguatge. El científic, per exemple, està immers en un joc lingüístic diferent del teòleg. A més, el significat d'una proposició ha de ser compresa en l'àmbit del seu context, això és, en els termes de les regles del joc del qual aqueixa proposició és una part. La clau per a la solució dels trencaclosques filosòfics és el procés terapèutic d'examinar i descriure el llenguatge en ús.

Altres obres de Wittgenstein, totes publicades després de la seva mort, són Observacions sobre els fonaments de la matemàtica (1956), Els quaderns blaus i marró (1958), Apunts 1914-1916 (1961) i Gramàtica filosòfica (1969).

http://fr.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Josef_Johann_Wittgenstein