Christian von Wolff


Racionalisme
René Descartes
Nicolas Malebranche
Baruch Spinoza
G. W. Leibniz

El filòsof alemany Christian von Wolff (1679-1754) ha estat considerat l’hereu de Leibniz



Nascut a Breslau (Silèsia), va estudiar a Jena i, el 1706, recomanat per Leibniz, va esdevenir professor de matemàtiques i de filosofia de la natura a la universitat de Halle.

Les doctrines racionalistes de Wolff van suscitar progressivament l’hostilitat d’alguns dels seus col·legues teòlegs. L’any 1723, després d’haver citat els axiomes de la moral de Confuci per argumentar de la capacitat de la raó humana per atènyer la veritat moral pels seus propis esforços, va ser expulsat de Prússia sota l’acusació d’ateisme i fatalisme. Aleshores va marxar a ensenyar a la universitat de Marburg, fins l’any 1740, i és quan va escriure l’essencial de la seva obra monumental, única per la seva densitat. Aquesta és compon de gairebé dos-cents títols, solament en filosofia. Hom pot citar, entre altres, Vernünftige Gedanken von Gott, der Welt, und der Seele des Menschen  (“Pensaments racionals sobre Déu, el món i l’ànima dels homes”, 1719), Philosophia rationalis sive Logica (“Filosofia racional o Lògica”, 1728),   Psychologia empirica (1732) i Psychologia naturalis (1734).

Aquest mateix any 1740, Frederic II, nou rei de Prússia, va tornar a cridar Wolff a Halle on aquest va restar fins que va morir l’any 1754. A diferència del seu mestre i amic Leibniz, que va redactar les seves obres principals en francès, Wolff va contribuir fortament a fer de l’alemany una llengua filosòfica.

El racionalisme dogmàtic

La doctrina de Wolf s’esforça per reprendre, d’una part els ensenyaments de l’escolàstica i, d’una altra part les aportacions de Leibniz i de Locke, per tal de constituir un sistema racional que sigui a la imatge dels Llums de la raó. La filosofia de Wolff té per objecte perfeccionar l’ésser humà. Per tal de fer-ho, Wolff redactarà nombrosos tractats de dret, que vénen a coronar el Jus Naturae i el Jus Gentium, consagrats al dret de la natura i de les persones: per a ell, la perfecció humana i el bé comú són accessible mitjançant l’elaboració d’un dret que reti compte dels drets imprescriptibles i inalienables de l’Home.

Wolff es troba a l’origen de la psicologia racional o ontològica, destinada a descriure l’essència de l’esperit en general, i presentar les relacions que hi ha entre l’ànima i el cos. Pel que fa en aquest punt, es va adherir a la doctrina de Leibniz sobre l’harmonia preestablerta.